Mostrando entradas con la etiqueta Mis Novelas. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Mis Novelas. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de enero de 2020

El perdón. Un extracto de la novela inédita "Nima, la Bruja" de Pere Perellón.

...
- Y… ya no puedo contarte más que no conozcas porque desde entonces vivo en la clandestinidad… en la huida, en continua persecución. 
Bien, aprovechando el momento, ahora me toca a mí hacerte resquebrajar tu cabeza dejando caer otra interrogación que te pondrá a prueba. Es la siguiente: ¿Después de todo lo oído, ¿cuál crees tú que tendría que ser mi reacción? Piénsala bien ya que no quiero que seas rápida en tu respuesta, y no te dejes llevar por una reacción fisiológica que te conduzca a no dar la buena; es más, defínelo con una sola palabra y su por qué.


Sin-Sin se acercó una de las sillas. Se sentó, dejando aparecer media sonrisa en sus labios, ahora humedecidos por el refrescante líquido y por el suave masaje que con su lengua se había dado sobre ellos, preparándolos así para una pronta intervención.
Nima, cerró medio ojo, con la vista perdida hacia su ahora contrincante de cuestiones, pues parecía haberse entablado un diálogo con un fin, sacar lo mejor de sí. Meditó, sin rápidas conclusiones, pues sabía que era buen momento para demostrar su inagotable inteligencia. Me explicó que primero pensó en respuesta simple y que todo Normal ejercería con suma rapidez: “¡Vîndîcäre!”. La venganza, como única y acertada. Pero después, se figuró que no sería tan fácil una respuesta que fuese llevada por los instintos más básicos de todo ser. Recapacitó, y sin tenerlo nada claro, dejó caer una titubeante e insegura afirmación:

- Aseguraría el perdón… ¿por su naturaleza? –la soltó con fuerte voz, queriendo mostrar no temer al fracaso o a una fuerte burla por parte de su maestro. 

Sin-Sin demudó y enrojeció, mostrando visiblemente el acierto a lo que podía ser la respuesta única a su acertijo, opuesta a toda fácil conclusión de ser que se deja llevar por impulsos. Tuvo un resuello que duró unos instantes suficientes para que Nima se diera cuenta de su posible éxito. Se encogió de hombros y abstraído declamó:
“Distantes nos encontramos del sosiego, pero más aún del perdón.
Vivimos rápidamente el presente para luego detenernos en acciones pasadas.
Nos damos cuenta de los errores ¡Ya es demasiado tarde, su herida han dejado! ¿Cómo pedir perdón?
Si vives velozmente todo te pasará desapercibido. No te darás cuenta de nada.
Si vives lentamente, aburrirás, te detendrás en la misma tarea sumergiéndote en
ella.
Entonces, ¿por qué no vives regularmente? 
He aquí método para encontrar el sosiego.
Ahora ¿cómo encontrar el perdón para el tiempo pasado…?”

Finalizó con un breve silencio que, apoderándose del momento, sumergió a los dos en un ensimismamiento, para después, con calma y mostrando síntomas de hilaridad, reemprender, él, su diálogo.

-          ¿El perdón? ¡Ja, ja, ja! – soltó una carcajada de forma burlesca como si de una graciosa chanza se tratara -¿Me estás preguntando por la naturaleza del perdón, o lo afirmas? ¿Desde la acción del inicio o… de su resultado? ¿De la acción de liberar a uno de una deuda o castigo? ¿De ser indulgente? Aunque denota diferencia, ya que no expresa lo mismo: la acción del perdón.
Te responderé desde mi más simple condición, la de ser humano y, por tanto, imperfecto, sin grandes elocuencias, pues la dificultad no radica en la expresión de su significado, sino en el propio hecho de realizar la acción.
El perdón, práctica de pocos y alarde de muchos, es sin duda, Nima, el acto más puro que, dando por perdida la pena merecida, la obligación pendiente o deuda contraída, se ejerce sin esperar nada a cambio. Su grandeza aumenta en tanto aumentan los bienes perdidos  o la ofensa recibida. Por eso encontraremos personajes que, habiéndolo recibido, confunden el agradecimiento con el poder volver a contraer deuda o ejercer ofensa. De ahí que, el que lo ejerce, siempre es personaje sin valor a la propiedad, que no espera ni gratitud ni nada a cambio, sin temor a recibir varapalos, y que no tiene pretensiones de divinidad.
Por ello, te felicito, pues no esperaba tan buena respuesta, aunque hayas vacilado en su justificación. Quiero que esta palabra, precisamente, la recuerdes para un futuro venidero. Tu ayuda será necesaria, al igual que tus conocimientos. Hazlo sin titubeos ni dudas, pues yo te lo exijo. Si no ¿de qué sirve todo esto? Acuérdate bien de lo que te estoy pidiendo. Se que llegará un encuentro, y en tus manos estará poner en práctica todo lo aquí mencionado.
¡Prométemelo!, ¡mi orgullo será saber que has aprendido bien la lección!
Ahora bien, te formularé otra pregunta sin querer respuesta, ya que ésta está determinada por lazos afectivos, por tanto condicionada y con fácil respuesta, y es la siguiente: ¿Crees que hubiera realizado la acción del perdón con los asesinos de mi madre? Como ves, toda acción está ocasionada e influenciada por los motivos que el individuo que la ha de realizar, bien por reacción o bien por iniciación, posee en su interior y que nadie más que él sabe su por qué. Y es aquí cuando ha de quedar bien claro cómo debes conocer a tu enemigo antes de enfrentarte a él. Su análisis debe comenzar desde su pasado, conociendo cómo fue su vida anteriormente y qué episodios de su vida fueron los que marcaron su carácter, su espíritu y sus motivaciones, para así poder llegar a sus más recónditas intenciones.   

Suspiró...

jueves, 7 de abril de 2016

Novela "El Símbolo de la Hermandad".



Hola a todas/os.
Ya está a la venta mi obra:
"EL SÍMBOLO DE LA HERMANDAD"

Días de presentación:
- 20 de Abril 2016 a las 19h, Biblioteca San Carlos de la Rápita.
- 21 de Abril 2016 a las 20h, Biblioteca de Amposta.
- 17 de Mayo 2016 a las 18:30 h, Biblioteca de Sta. Bárbra.
- 11 de Junio 2016 a las 10:00 h, Libería Serret, Valderobles.

Sinopsis:

Un barco templario transporta desde Tierra Santa hasta la ciudad de Tortosa un misterioso símbolo muy codiciado por la Orden del Temple el cual, por infortunio, llega a manos de la Orden Militar y Hospitalaria de San Juan de Jerusalén instalada en la Castellanía de Amposta. Perseguido desde Jerusalén, un califa y sus mamelucos también intentan hacerse con él. Importante símbolo de culto, su llegada al Reino Catalano-Aragonés despertará la codicia y rencillas entre las diferentes órdenes religioso-militares de la región, los musulmanes y señores feudales, que ven, con su posesión, un importante objeto que les hará aumentar su poder y riqueza. Tumultos sociales, entre ellos los protagonizados por los musulmanes que quieren recuperar el monasterio fortaleza de La Rápita, asesinatos y traiciones confeccionan la trama de una obra que nos hará regresar al turbulento pasado de finales del siglo XIII, protagonizada por templarios, hospitalarios y un extraño experto en acciones violentas de la secreta secta nizarí de los Hashashin

martes, 15 de mayo de 2012

Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí

Dibuix realitzat per Pau Ferrando Vidal.



Quan Jordi Pijoan em va invitar a formar part de la novel.la "Clio, mussa i assassina" per a mi va representar un gran repte. Encara que tenia, i tinc, alguns manuscrits que no han vist la llum se me presentava la possibilitat de tornar a estar dintre de la tancada i complicada esfera del món literari on la constant lluita entre l'autor i tots els demés que l'envolten, de vegades, i degut a les circumstàncies, fan perdre a un la motivació d'escriure, i més si no aconsegueixes un dels resultats més desitjat: publicar. 

El dubte més gran és saber si lo que has escrit realment agradarà o no als editors. Un cop has passat aquesta barrera, saps que lo que has escrit anirà adreçat a un públic, i, vols, enganxar-los amb el teu relat. Aquesta fita representa realment el cim que tot autor vol aconseguir, cim que, en definitiu, és la seva motivació principal.

Davant d'aquest repte tan important, escriure un relat curt amb català, amb un principi i un final, amb els mateixos protagonistes i el mateix context històric on el protagonista principal de la novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios", té d'aconseguir l'atracció d'un lector on trobarà altres relats on el gènere negre és la principal temàtica de la novel.la, i, on hi ha autors de gran calat i renom, em plantejava que tenia que trobar l'originalitat de la trama novel.lística en dit relat en el moment d'escriure'l.

El primer dubte que tingué va ser on dirigir els esforços del nostre protagonista: un assassí amb una psicopatia -que ara el trobarem anomenat "Joanjo" dintre del relat curt- que pagat per un pare de l'ordre dels Dominics -Lambert-, conjuntament, no tenen altra tasca més gran que la seva pròpia guerra particular contra el Judaisme. 

Definit estava el context històric, que es desenvolupa a principis del 1386 on les pràctiques religioses adoptades pels judeus, sobretot els valencians, i llur cobdiciosa propensió al lucre, amb una freda avarícia mostrada en la pràctica de la usura, els fan ser el punt de mira de molts religiosos cristians que defensen el Cristianisme con a únic i vertader dogma a seguir.

Tornar a triar València com a lloc dels seus assassinats, sent l'escenari elegit a la novel.la d'on s'inspira aquest relat, restava originalitat. Tenir al nostre territori la ciutat de Tortosa, la qual, durant segles, va tenir una comunitat jueva bastant important que, degut al seu creixement demogràfic, va assentar-se a la ciutat port marítim del regne d'Aragó amb dos calls coneguts com el "Vell" i el "Nou", em donava una oportunitat de crear una trama que es desenvolupés al nostre territori amb l'ocasió de donar a conèixer, al lector, una part de la nostra història.
A més, se li sumava, en aquella època, l'obstinació de mantenir-se fidels a la seva religió mostrada per una família de jueus tortosins: Caxixa i Bonjhuà.(1)
D'aquí, neix el títol d'aquest relat curt: "Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí".
La trama, s'inicia des de l'entrada del Mediterrani, pel riu Ebre, amb una petita descripció de com podia ser la seva topografia del Port Fangós, i realitzant una visita a lo que ara es coneix com Deltebre. Agafa força al Grau d'Amposta i la seva activitat comercial. I es desenvolupa al call jueu i al castell de la Suda per a finalitzar a la mateixa Tortosa.

Parlar del nostre territori omple les expectatives que un lector busca al llegir una novel.la amb una trama fictícia que es desenvolupa, en el passat, en el seu lloc de residència. També abasteix, en petita mesura, d'una informació, de vegades escassa o reduïda, a l'estudiant o persona que recerca informació històrica de la zona descrita.

En quan al lector que realment tria aquest tipus de relats de gènere negre, és, possiblement, l'assassinat i el seu desenvolupament anterior i posterior, el que verdaderament l'atrau. Si a més, aquest lector, és un apassionat de l'assassinat en la seva forma més crua, que es desenvolupa en originalitat i que té una finalitat, amb un missatge clar i contundent adreçat cap a una comunitat, més que de buscar la pròpia mort de l'individu, és, en aquest relat, on pot trobar la unió d'aquestes característiques.

Però, verdaderament, cobria les expectatives del qui busca, dintre d'aquests relats, la conducta antisocial de l'individu, les fòbies, les manies psicòtiques, etc, les quals estan guiant verdaderament la trama i el seu desenvolupament?
Tenia un deute amb els lectors de "Los Inocentes Hijos de Dios". Aquests, van descobrir la mania, o més ben dit, la firma que venia dintre de l'assassí, que era "Juanjo", i que era visible en les seves víctimes. Aquesta, era una originalitat que portava a cap per al seu adelitament, sense ser necessari que el delicte es cometés amb èxit. 
Arrencar els dits, és l'expressió pura de la seva particular firma, i aquesta, neix en un moment determinat degut a unes causes o unes circumstàncies concretes que el lector descobrirà en el relat curt: "Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí". 

La trama i el transcurs del relat ja estan escrits i restaran per a la història. Ara, és vostè qui decideix si llegir-la o no. Si ser o no un seguidor d'aquest humil escriptor o conèixer, un poc més, la personalitat d'aquest individu que ens va fer esgarrifar, sentir por, odi i inclòs estima en el transcurs de la novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios".

"Clio, mussa i assassina", inclou un tros d'ells. Aquesta, la podreu trobar a qualsevol llibreria. 


SINOPSI:

Els calls del regne estan travessant moments difícils a causa de les protestes cristianes contra els beneficis reials concedits als jueus i les acusacions d'heretgia, el que fan aconsellables les conversions cap al Cristianisme, però al call tortosí una família es resisteix a desprendre’s de la seves creences per lo que el dominic valencià Lambert, prèvia petició del mestre tortosí Guillem, enviarà els seus sicaris per a què posin fi a aquesta resistència a adoptar el Cristianisme com a dogma definitiu. En aquesta nova missió, un dels sicaris descobrirà una nova forma de marcar les seves víctimes que l'adoptarà per sempre com la seva signatura personal.

Notes:
(1) Segons ens indica en la seva memòria "L'ALJAMA DE JUHEUS DE TORTOSA" llegida en la Reial Acadèmia de Bones LLetres de Barcelona lo 25 d'abril de 1928 per l'acadèmic Francesch Carreras i Candi, historiador i política català: "...Com a fet que retrata la situació atravessada, hi ha lo d'una juhía dita Na Caxixa, quin marit s'havia batejat. Prò ella y sos pares, prosseguíen en la sua religió, trovantse tots tancats dalt del Castell."   
D'aquí neix la inspiració d'aquest curt relat!!

- En el meu curt relat, dintre del treball de recerca que he realitzat, aquest humil autor que escriu per fer passar una bona estona al lector s'ha pogut prendre alguna llicència literària, o per algun motiu, pot haver alguna errada històrica o de situació o de construcció dels edificis o muralles o de paratges. Perdoneu-me si en trobeu!!! No era la meva intenció. 
 
Bibliografia:

- El movimiento comercial del puerto de Tortosa, según los "llibres de lleuda del s.XV".  Archivo de la Corona de Aragón. Francisca Vilella.
- El veguer i la vegueria de Tortosa i de la ribera d'Ebre al segle XIV. Flocel Sabaté.
- Els conversos tortosins i la Inquisició. Salvadó Poy.
- L'Aljama de juhéus de Tortosa. Francesch Carreras i Candi.
- L'Aljama islàmica de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana. Ma. Teresa Ferrer Mallol.
- Topografia del call jueu de Tortosa.  Albert Curto Homedes. Arxiu Històric Comarcal Terres de l'Ebre.
- La catedral romànica de Tortosa. Aproximació documental a la seva història. Arxiu Capitular de Tortosa. Victòria Almuni Balada.

Ha estat editat gratuïtament a Bubok i es pot descarregar a MEGA:


Coordinadors del projecte: Jordi Pijoan i Fede Cortés
Agraïments:
- Núria Segarra Barrera de l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa.
- Jordi Pijoan i Fede Cortés, perquè sense ells no hagués nascut aquest projecte.
- Octavi Serret, i a tos els que gràcies a ells s'ha pogut crear aquesta novel.la.

lunes, 30 de abril de 2012

Presentació CLIO ASSASSINA a Vallderoures



La veritable motivació de la realització de Clio no és altra que l'assassinat. Reunir un grup d'assassins, alguns en sèrie, que ens faran viatjar, en un recorregut per la història de la civilització, per escenaris diferents que l'únic lligam que tenen en comú és fer gaudir al lector d'un relat curt en el que el tema principal és la mort trobada a mans d'un o uns personatges sinistres, psicopàtics, terrorífics o inclòs atractius per al qui s'imbueix i s'endinsa en la seva personalitat i forma, de vegades única, de matar.
Tot ha estat possible gràcies a la iniciativa de dos grans admiradors de la mort amb la seva forma original, abstracta o imprevista de presentar-se a l'individu. Aquests són el Fede Cortés i el Jordi Pijoan. Dos boixos individus que, vaig la producció de Llibres de l'Índex, han sabut reunir a lo "milloret" d'aquestes terres que beuen de l'Ebre i fer-los donar l'inici de sortida del recull de relats del gènere negre a una de les millors llibreries del Matarranya: la llibreria Serret.

Tots els autors de Clio.

Teníem els assassins ben guardats dintre la novel.la, així, doncs, només calia signar exemplars, encara que fora al carrer, que la gent s'emportava cap a casa sabent que gaudiria d'estones originals e inèdites on el patir, el suspens i la mort, estaven assegurats.

Per a gaudir de bona companyia i celebrar l'èxit de la trobada, vam anar a dinar al restaurant Angeleta, lloc on ens van servir un bon àpat, sempre acompanyat del vi de Falset etiquetat i posat a la venda amb el nom de la novel.la i que, com no, és del gènere negre.


Per últim, dir-vos que, encara que d'assassins n'hi ha molts i de formes de morir, també -només cal veure les fotos-




 
tenir un exemplar d'aquesta novel.la suposarà contribuir a la il.lusió d'un grup de gent -autors, coordinadors, editor, dibuixant, llibreter....- que s'han unit per a fer-vos gaudir d'una literatura que va lligada a la història. Una literatura que ens fa veure i imaginar fets passats en contextos concrets amb trames irreals, llocs que van existir o existeixen, amb personatges ficticis o reals que desenvolupen les seves malifetes simplement per a què vosaltres conegueu la història que ens ha portat fins aquí. 
Realment, jo i segur que tot el grup que formem aquest projecte, esperem que gaudiu d'aquests relats breus als quals no teniu cap excusa per a dir no.
Ànims i que la mort vos acompanyi!!!

Els culpables:
  • Maria Carme Roca, Escollida pels déus
  • Xúlio Ricardo Trigo, El somni de Tarraco
  • Silvestre Hernández, El manuscrit de Wadi Al-Abmar
  • Pere Perellon, Los inocentes hijos de Dios
  • Teresa Bertran, La missió secreta
  • Andreu Carranza, L’hivern del Tigre
  • Jordi Peñarroja, El President a París
  • Toni Orenzanz, L’omnibús de la mort
  • Miquel Esteve, Heydrich i les agents del saló Kitty
  • Vicent Sanz, Partida

miércoles, 22 de febrero de 2012

3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i al Priorat



Tercera edició d’aquesta trobada anual al voltant del gènere negre que se celebra en dos jornades, una a cada banda del riu, i connecta el Montsant i els Ports, el Matarranya i el Priorat. Aquest any serà el dia 28 d’abril a Vall-de-roures i el 5 de maig a Falset. Durant la trobada té lloc la presentació del llibre on participen els diversos autors seleccionats, hi ha signatura de llibres, es fa un dinar i se celebren diversos actes: lectures, taules rodones,... La trobada es fa cada any sota un lema, si l’any passat va ser “Gènere Negre i Territori” i el llibre portava per títol “Un riu de crims”, aquest any és “Gènere negre i història” i el llibre es titularà “Clio: musa i assassina”.Els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio Ricardo, Silvestre Hernández, Trigo, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz.
Esteu tots/es convidats!!!!


miércoles, 22 de septiembre de 2010

Nueva novela "Assassin's Creed Renaissance"


El juego "Assassin's Creed" ha servido de inspiración al escritor Oliver Bowden para crear la novela "Assassin's Creed Renaissance",que acaba de llegar a las librerías españolas. Eso es lo que dicen y da a suponer que nada tendrá que ver con la famosa secta de los "Hashashin" -más abajo, algo de su historia-.
La obra, de 392 páginas, cuenta cómo el joven Ezio Auditore se embarca, por traición, en una aventura por las ciudades renacentistas de Roma, Venecia y Florencia para erradicar la corrupción y restaurar el honor de su familia.

Sinopsis:
Traicionado por las familias que gobiernan Florencia, Venecia y Roma en la Italia del Renacimiento, el joven Ezio Auditore se embarca en una épica lucha por erradicar la corrupción y restaurar el honor de su familia. Para ello deberá aprender el arte de la muerte.
En su camino de venganza y lucha se encontrará con las grandiosas mentes de Leonardo da Vinci y Maquiavelo; deberá decidir entre el amor y su destino y descubrirá que este último es mucho más complejo y elevado de lo que nunca imaginó.
Para sus aliados, Ezio se convertirá en la fuerza que les guiará en pos de la libertad y la justicia. Para sus enemigos, en una amenaza consagrada a la destrucción de los tiranos que abusan del pueblo italiano.
Una historia épica de poder y venganza en la que la verdad se escribirá con sangre.

Historia de los Hashashin:

Hashashin, también HashishinHashashiyyinasesinos: era un nombre despectivo dado a los Nizari ismaelitas, en particular los de Siria y Persia, por sus adversarios durante la Edad Media
Supongo que en "Assassin's", la novela, el autor querrá emular a un protagonista de esta secta, siendo la más famosa la que existió instalada en la fortaleza de "Alamut" o "Nido de Águilas". El defecto es que aquí, su protagonista, es un joven italiano. Veremos si el autor de dicha novela ha sabido entrelazar la historia de los "Hashashin" con el protagonista o por el contrario, se le llama "Assassin's" al mismo simplemente porque como su traducción indica, mata como un asesino. La historia nos dice que el mismo Saladino, tuvo que irse con el rabo entre las piernas al intentar conquistar la fortaleza y darse cuenta que entre sus hombres había muchos sectarios de "Alamut" camuflados entre sus filas y que pusieron en peligro su vida y la de sus hombres. Los "Asesinos" eran conocidos por sus asesinatos políticos, su sigilo y su temeridad en el momento de ejecutar su misión, sacrificando incluso su vida para ganar el prometido "Paraíso".


En mi próximo proyecto, aún sin publicar, uno de los protagonistas es un nizarí de dicha secta: Sinan. Durante la trama, he querido narrar, para que el lector sepa un poco más, la forma y métodos de iniciación en dicha secta. Espero que dicho proyecto, pronto, esté en las librerías y podías leer una novela llena de intriga y suspense en la que la trama gira sobre un incógnito símbolo.