lunes, 30 de abril de 2012

Presentació CLIO ASSASSINA a Vallderoures



La veritable motivació de la realització de Clio no és altra que l'assassinat. Reunir un grup d'assassins, alguns en sèrie, que ens faran viatjar, en un recorregut per la història de la civilització, per escenaris diferents que l'únic lligam que tenen en comú és fer gaudir al lector d'un relat curt en el que el tema principal és la mort trobada a mans d'un o uns personatges sinistres, psicopàtics, terrorífics o inclòs atractius per al qui s'imbueix i s'endinsa en la seva personalitat i forma, de vegades única, de matar.
Tot ha estat possible gràcies a la iniciativa de dos grans admiradors de la mort amb la seva forma original, abstracta o imprevista de presentar-se a l'individu. Aquests són el Fede Cortés i el Jordi Pijoan. Dos boixos individus que, vaig la producció de Llibres de l'Índex, han sabut reunir a lo "milloret" d'aquestes terres que beuen de l'Ebre i fer-los donar l'inici de sortida del recull de relats del gènere negre a una de les millors llibreries del Matarranya: la llibreria Serret.

Tots els autors de Clio.

Teníem els assassins ben guardats dintre la novel.la, així, doncs, només calia signar exemplars, encara que fora al carrer, que la gent s'emportava cap a casa sabent que gaudiria d'estones originals e inèdites on el patir, el suspens i la mort, estaven assegurats.

Per a gaudir de bona companyia i celebrar l'èxit de la trobada, vam anar a dinar al restaurant Angeleta, lloc on ens van servir un bon àpat, sempre acompanyat del vi de Falset etiquetat i posat a la venda amb el nom de la novel.la i que, com no, és del gènere negre.


Per últim, dir-vos que, encara que d'assassins n'hi ha molts i de formes de morir, també -només cal veure les fotos-




 
tenir un exemplar d'aquesta novel.la suposarà contribuir a la il.lusió d'un grup de gent -autors, coordinadors, editor, dibuixant, llibreter....- que s'han unit per a fer-vos gaudir d'una literatura que va lligada a la història. Una literatura que ens fa veure i imaginar fets passats en contextos concrets amb trames irreals, llocs que van existir o existeixen, amb personatges ficticis o reals que desenvolupen les seves malifetes simplement per a què vosaltres conegueu la història que ens ha portat fins aquí. 
Realment, jo i segur que tot el grup que formem aquest projecte, esperem que gaudiu d'aquests relats breus als quals no teniu cap excusa per a dir no.
Ànims i que la mort vos acompanyi!!!

Els culpables:
  • Maria Carme Roca, Escollida pels déus
  • Xúlio Ricardo Trigo, El somni de Tarraco
  • Silvestre Hernández, El manuscrit de Wadi Al-Abmar
  • Pere Perellon, Los inocentes hijos de Dios
  • Teresa Bertran, La missió secreta
  • Andreu Carranza, L’hivern del Tigre
  • Jordi Peñarroja, El President a París
  • Toni Orenzanz, L’omnibús de la mort
  • Miquel Esteve, Heydrich i les agents del saló Kitty
  • Vicent Sanz, Partida

martes, 3 de abril de 2012

Política y los 101 días de Rajoy.

Mientras el dios Apolo, representante griego de la verdad en esta tierra, ayuda a abandonar el territorio español a marchas forzadas, defendiéndola de sus agresores lanzando flechas por doquier intentando salvar a la pobre ciega representante de la ley y la justicia, los fieles creyentes de un nueva diosa, más  poderosa, más influyente y más atrayente dejan que se instaure plácidamente en un acto ultraliberal que ha tirado por suelo derechos y libertades, honor y credibilidad de un "recorte de espada" en lo que una vez fue la península de Hispania. 
Con su influencia ha sido capaz de salvar de la ciega justicia a todo un presidente de una comunidad y ha puesto a todo un magistrado en entredicho a punto de ser condenado por perseguir lo perseguible. Representada por el más puro capitalismo neo liberal, ahora, será capaz de perdonar a todo aquel que ha defraudado las arcas públicas permitiéndole declarar lo indeclarable con escasa sanción y así, animándolos, como ya hicieron otros, a seguir estafando porque sale más barato que pagar impuesto alguno. 
Viéndose libre del dios Apolo el cual intentaba mantener la verdad, ahora, donde dijo "Digo" ahora dice "Diego" y "subo impuestos porque quiero"; o "ahora hago lo que a otros censuré"; o no te devuelvo lo que es tuyo porque te llamas "Cataluña".
Desconoce hacia dónde ir y qué hacer pero merece ser venerada porque, ojo, nos jugamos sueldo, empleo y casi familia si vamos contra ella. 
Vacía de ideas, provoca risas, insta a la burla, causa verborrea, anima a la usura, cierra sus ojos ante el expolio y toca un instrumento llamado pandereta. En definitiva, antigua ideología que  en Grecia, Aristóteles, le dedicó una obra, ahora, transformada en diosa se la llama: POLÍTICA.