Com assaltat per una endimoniada plaga d'urticària, pico tot.
Em pica tot el cos com descarada reacció a les fluctuacions que neixen diàriament als meus voltants.
Aquest any l'anomenaré, com un inequívoc visionari que profetitza a l'estil d'un Nostradamus modern , l'Any de la Picassó. El temps, em domarà la raó. O no.
Els savis rics alemanys demanen més joves titulats per a què acudeixin a treballar al país de les oportunitats, de les promeses, el que dóna enveja, el que lliga als gossos amb llonganissa, al país que no els defraudarà, capdavanter de l'Europa mustia, envellida, de vegades cega i algun cop delirant.
Aquí, els joves, la dona, el germà, el cosí, l'oncle... tots estan a l'atur atrapats en un bucle que no té fi, del que no s'extreu un duro, del que no surt faena i que no saben, els qui l'empenyen, cap a quin sentit ha de girar. Dreta o esquerra? Tant hi fa.
Pel darrera em demanen que treballi més i que cobri menys. M'ho demana gent que guanya molt i perd poc i això em fa bullir la sang. Serà la causa de la meva picassó?
Pel davant em pugen els preus, els més solvents i amb més clients, motivant que tenen pèrdues. Ajudem-los o els ho cauran els maons al cap!!
La Xina és el model productiu i econòmic a seguir!! Fotrem el camp!! -em criden a l'orella com a treballador sord que sóc.
Crec que tinc una caparra enganxada a l'esquena que en xucla la sang i em deixarà quan li faci pena.
Per tota això em pica l'esquena i me la rasco amb prou faena.
Les cames em fan figa de tant treball dur i em diuen que encara sóc jove, que aguanti fins als 67, 68, 69... Fins la mort!!
Diu que no hi haurà prou gent cotitzant per aguantar la mamella de la jubilació.
Diu que al pujar l'envelliment, haurem cotitzat menys anys treballant que pas estarem en la jubilació.
La mamella de l'Estat, que dóna llet al qui la necessita però també al fart.
Ja n'hi ha prou golosos impetuosos que voleu deixar-la seca!! Acabareu amb ella. I amb la vedella.
I jo em pregunto: que no hi haurà ma d'obra per contractar? Som milers de milions de persones amb ganes de faena!!! Volem faena!!! -cridaran els del darrera. I els que vindran.
Em rasco tot perquè en cou l'esquena, em vull la sang i se m'infla la vena.
Més que picar-me les cames, les tinc condolides de tant d'esforç, però també de pena.
Dels setze que treballo: de guixaire, forner, pagès, mecànic, carnisser, administratiu, municipal... i no veig que s'acabi bé el meu final.
Per tota això em piquen les cames i me les rasco amb ganes.
"Spain is different", diria un americà gord i llustrós com a representant pur del consumidor capitalista consumit pel seu propi consum.
Què els ho va bé als reis de la palla? Mira't la teva espatlla, amic, veuràs la mort amb la dalla.
I per últim, el món musulmà ha despertat del seu letargi sumís a una figura que representava una emmascarada dictadura, irrespectuosa, devoradora que espletava el país amb impunitat plena dilapidant fortuna i poble.
Ara, vist el resultat, diuen els governants estrangers que són uns dictadors. Si ja ho eren!! -deia l'oprimit poble.
Volen més democràcia, llibertat, més treball. Aquest és el seu lema mentre puja el petroli gràcies al seus moviments dirigits per la valentia, unió i al crit de revolució. Passió perillosa. Lluita noble.
I jo, mentre pico tot i em rasco com un boig desesperat, tot això que passa, ho trobo estrany.
Què i qui hi ha al darrera?
Mentre m'ho pregunto em pica el cap i me'l rasco com un babau sense extreure cap claredat.
El temps dirà, i a lo millor amb prou faena, què era lo que portava tota aquesta cadena. Llibertat, democràcia o lladronici, autocràcia i algun que altre dilema que va quedar amagat darrera alguna esquena, amb panxa ampla i mitja lluna com emblema.
