El Messies i els onze apòstols.

Aquest home ha aconseguit el que ningú, de moment, ha pogut fer en la història del Barça. No, no em refereixo a guanyar les 6 copes, fita molt important. No, el que em refereixo és que està aconseguint que tots creiem que podem arribar a la final de la Copa d'Europa, i això és molt important pel desenllaç, segons per a qui, tràgic, que pot portar.
El final d'aquesta telenovel·la esportiva i el que més excita als "Culés", mai més ben dit", és poder guanyar i aixecar la copa al camp del Madrid per part dels seus apòstols. I això seria massa, comparat amb un miracle diví.

Si això s'arrives a complir, si aquest somni és fes realitat, jo proposo que el declarin Sant. I si ell no creu en los Sants, com jo -de Sant no hi ha ningú- doncs que el declarin personatge il.lustre i molt estimat per part del ciutadans de Catalunya i, segur, part de l'estranger. S'ho mereix.

Què passa? Què no s'ho mereix havent els Sants que hi ha que ves ha saber per què els van declarar Sants? Són declarats Sants perquè han fet al menys 3 miracles, diuen. Que ell no en porta sis de miracles? I si guanyem la final al camp del Madrid, no serà el miracle més gran i conegut per part de l'afició culé. 

Esperem que es compleixi aquesta il·lusió que motls aficionats tenim i que les cadenes televisives nacionals, que abans, quan jugava el Madriz i el Sevilla, ens tractaven com "el equipo catalán" puguin celebrar la victòria amb el títol que ara estan utilitzant forçadament al veure's que s'han quedat totsols i fora d'Europa: "¡Ha ganado el equipo español!"

Ànim, Barça, que ho podem fer!!!