sábado, 23 de septiembre de 2017

El tiempo pasa sin ti.

A  mi madre,


El tiempo pasa igual que pasan tus recuerdos en mi memoria.

Te he visto cantar, reír, amar... llorar igual que aquel día que vimos juntos aquella película: Cita con un ángel muy especial. Caía un ángel del cielo a la Tierra. Te acuerdas? Lloramos juntos los dos con su triste final.

Un día vi caer una luz del cielo, pensaba que eras tú. Maldita sea, todo era un sueño.

Ojalá pudiera ser real: caer de allá arriba y venir hacia nosotros otra vez.

Solo se cumple su triste final, no se trata de fantasía en nuestro mundo real.

El tiempo pasa sin ti y yo ardo dentro de mí. El dolor me consume aunque tus imágenes revivan en mí.

Te fuiste demasiado pronto, a quién puedo reprochárselo? A ese dios que se lleva otros como tú? Su labor no es  escuchar sino destruir, por eso su naturaleza es dañina, no conoce el amor.

Dicen que el andar de las saetas del reloj llamado tiempo todo lo cura. Eso no es cierto.

Diez años han pasado y aun duele en nuestro corazón tu ausencia.

Navego por ese mar del tiempo, perdido entre recuerdos, siento que mi corazón se desborda cuando surgen tus imágenes.

El tiempo pasa sin ti y yo guardaré todas esas cosas que llevo dentro para cuando quiera verte otra vez, sacarlas y reír, amar y llorar junto a ti.




Tu hermana, tu familia y tus hijos nunca te olvidaran aunque el tiempo pase sin ti.

domingo, 23 de abril de 2017

Sant Jordi 2017 a Tortosa



Ahir al matí es van celebrar a Tortosa dos actes als quals vaig assistir encantat. El primer, tal i com indica el cartell superior, va ser una trobada distesa entre autors de les terres de l'Ebre al Forn de la Canonja. 
Hi ha vertaders racons que et fan volar la imaginació recreant imatges de les possibilitats que et dona la visió d'ella pròpia. 

Detall del troç de ximeneia que formava part del forn.

El Forn de la Canonja, ara un restaurant, ans era un edifici que va ser donat als canonges per Ramon Berenguer IV. Enderrocat per ampliacions de la Catedral, és traslladat, al segle XV, on està actualment, per a fer funcions d'un forn que cogués pa per a les persones necessitades i per als canonges -dignitat eclesiàstica-.



Tortosa, té història que ha sabut preservar i conservar amb els seu monuments, edificis administratius,  polítics o eclesiàstics, molts de l'edat mitjana. Val la pena donar una passejada per la ciutat.

La presentació va estar servida per Jesús Tibau, Ricard -antic membre de l'AMPA de l'Institut Joaquim Bau- , Dolors d'Òmnium Cultural, i la Regidora de Cultura. 


Finalitzada la presentació, ens van servir l'esmorzar durant el qual vam xarrar i vam sentir peces de música, tocades per un mestre del violí. La primera de totes ja em va emocionar: Joc de Trons.


 



Amb Jesús Tibau, escríptor i un dels organitzadors.

També es va sortejar una cistella plena de llibres la qual va tocar, gràcies a la mà ignoscent del seu fill, al seu propi pare, cosa que va sorprendre'ns i tots vam coincidir en dir que era cosa màgica ni feta per un escriptor de comptes.


Sobre les 11 h. tenia una altra cita. Ens esperaven a la Plaça Nostra Senyora Cinta on la biblioteca de Tortosa ens volia presents als autors ebrencs per a signar llibres i entrevistar-nos a la ràdio. Allí vaig estar!!!

  
Amb Glòria Fandos i Pau Millan.






Amb Irene, directora de la biblioteca.
Des d'aquest bloc, agrair a Jesús Tibau i Txell i Irene, de la biblioteca de Tortosa, per haver comptat amb mi per a que la meva novel·la "El Símbolo de la Hermandad" sigui més coneguda i s'expandeixi a un públic lector de les nostres Terres de l'Ebre ja que tenim una magnífica història que cal recordar i saber amb novel·les que, encara la trama sigui fictícia, ens transportin a aquells temps i ens facin veure parts desconegudes del nostre passat.