lunes, 5 de junio de 2023

Delta de l'Ebre / Delta del Ebro.

 

Foto grafía aérea tomada por el piloto Justo Jiménez.

Català:

Si hagués de triar on néixer, et triaria a tu.

Si hagués de triar on viure, et triaria a tu.

Cos esquinçat pel Mediterrani,

l'escuma marina forma els teus cabells arrissats.

Blanques escates creen salades muntanyes

que amaneixen menjars per a un món de boques.

La teva pell policromada que del verd passa al foc

donant-nos ben preuat en forma de gra blanc

per a crear plats exquisits, gran coneguda la paella.

La teva artèria ens alimenta i banya les nostres terres

antany disputa entre famílies nobles i guerreres

baixa des de molt lluny i esgotat mor en la nostra mar

però no sense abans formar una illa en el seu camí

que de la seva bellesa obté el nom de Buda.

Riu Ebre, si poguessis parlar, grans històries

tristes batalles, actes d'amor, penes i glòries

ens comptarien les teves aigües manses i dolçes

per a fer-nos saber com són les persones

que et van triar per a crear família i llar

buscant en tu metafòrics i creatius somnis

amb l'únic fi de viure en la teva banyada terra.

La teva manera de ser, amb olles, platjoles i canyars

amb dues arenoses puntes que donen recer

a tota nau que navega, marí fatigat,

ocells exòtics i peixos de mig món

formen aquest magnífic hàbitat natural

al qual l'home va voler anomenar Delta de l'Ebre.

Per tot l'escrit i alguna cosa que em deixo o que vull oblidar,

no tinc cap dubte que si hagués de triar,

et triaria a tu per veure passar els meus dies

amb peus descalços damunt teva terra.

 

Castellano:

Si tuviera que elegir dónde nacer, te elegiría a ti.

Si tuviera que elegir dónde vivir, te elegiría a ti.

Cuerpo rasgado por el Mediterráneo,

la espuma marina forma tu pelo rizado.

Blancas escamas crean saladas montañas

que aderezan comidas para un mundo de bocas.

Tu piel policromada que del verde pasa al fuego

dándonos bien preciado en forma de grano blanco

para crear platos exquisitos, gran conocida la paella.

Tu arteria nos alimenta y baña nuestras tierras

antaño disputa entre familias nobles y guerreras

baja desde muy lejos y agotado muere en nuestro mar

pero no sin antes formar una isla en su camino

que de su belleza obtiene el nombre de Buda.

Río Ebro, si pudieras hablar, grandes historias

tristes batallas, actos de amor, penas y glorias

nos contarían tus aguas mansas y dulces

para hacernos saber cómo son las personas

que te eligieron para crear familia y hogar

buscando en ti metafóricos y creativos sueños

con el único fin de vivir en tu mojada tierra.

Tu manera de ser, con ollas, platjoles y cañaverales

con dos arenosas puntas que dan cobijo

a toda nave que navega, marino fatigado,

pájaros exóticos y peces de medio mundo

forman este magnífico hábitat natural

al cual el hombre quiso denominar Delta del Ebro.

Por todo el escrito, algo que me dejo o que quiero olvidar,

no tengo ninguna duda que si tuviera que elegir,

te elegiría a ti para ver pasar mis días

con pies descalzos encima tu tierra.