martes, 15 de mayo de 2012

Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí

Dibuix realitzat per Pau Ferrando Vidal.



Quan Jordi Pijoan em va invitar a formar part de la novel.la "Clio, mussa i assassina" per a mi va representar un gran repte. Encara que tenia, i tinc, alguns manuscrits que no han vist la llum se me presentava la possibilitat de tornar a estar dintre de la tancada i complicada esfera del món literari on la constant lluita entre l'autor i tots els demés que l'envolten, de vegades, i degut a les circumstàncies, fan perdre a un la motivació d'escriure, i més si no aconsegueixes un dels resultats més desitjat: publicar. 

El dubte més gran és saber si lo que has escrit realment agradarà o no als editors. Un cop has passat aquesta barrera, saps que lo que has escrit anirà adreçat a un públic, i, vols, enganxar-los amb el teu relat. Aquesta fita representa realment el cim que tot autor vol aconseguir, cim que, en definitiu, és la seva motivació principal.

Davant d'aquest repte tan important, escriure un relat curt amb català, amb un principi i un final, amb els mateixos protagonistes i el mateix context històric on el protagonista principal de la novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios", té d'aconseguir l'atracció d'un lector on trobarà altres relats on el gènere negre és la principal temàtica de la novel.la, i, on hi ha autors de gran calat i renom, em plantejava que tenia que trobar l'originalitat de la trama novel.lística en dit relat en el moment d'escriure'l.

El primer dubte que tingué va ser on dirigir els esforços del nostre protagonista: un assassí amb una psicopatia -que ara el trobarem anomenat "Joanjo" dintre del relat curt- que pagat per un pare de l'ordre dels Dominics -Lambert-, conjuntament, no tenen altra tasca més gran que la seva pròpia guerra particular contra el Judaisme. 

Definit estava el context històric, que es desenvolupa a principis del 1386 on les pràctiques religioses adoptades pels judeus, sobretot els valencians, i llur cobdiciosa propensió al lucre, amb una freda avarícia mostrada en la pràctica de la usura, els fan ser el punt de mira de molts religiosos cristians que defensen el Cristianisme con a únic i vertader dogma a seguir.

Tornar a triar València com a lloc dels seus assassinats, sent l'escenari elegit a la novel.la d'on s'inspira aquest relat, restava originalitat. Tenir al nostre territori la ciutat de Tortosa, la qual, durant segles, va tenir una comunitat jueva bastant important que, degut al seu creixement demogràfic, va assentar-se a la ciutat port marítim del regne d'Aragó amb dos calls coneguts com el "Vell" i el "Nou", em donava una oportunitat de crear una trama que es desenvolupés al nostre territori amb l'ocasió de donar a conèixer, al lector, una part de la nostra història.
A més, se li sumava, en aquella època, l'obstinació de mantenir-se fidels a la seva religió mostrada per una família de jueus tortosins: Caxixa i Bonjhuà.(1)
D'aquí, neix el títol d'aquest relat curt: "Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí".
La trama, s'inicia des de l'entrada del Mediterrani, pel riu Ebre, amb una petita descripció de com podia ser la seva topografia del Port Fangós, i realitzant una visita a lo que ara es coneix com Deltebre. Agafa força al Grau d'Amposta i la seva activitat comercial. I es desenvolupa al call jueu i al castell de la Suda per a finalitzar a la mateixa Tortosa.

Parlar del nostre territori omple les expectatives que un lector busca al llegir una novel.la amb una trama fictícia que es desenvolupa, en el passat, en el seu lloc de residència. També abasteix, en petita mesura, d'una informació, de vegades escassa o reduïda, a l'estudiant o persona que recerca informació històrica de la zona descrita.

En quan al lector que realment tria aquest tipus de relats de gènere negre, és, possiblement, l'assassinat i el seu desenvolupament anterior i posterior, el que verdaderament l'atrau. Si a més, aquest lector, és un apassionat de l'assassinat en la seva forma més crua, que es desenvolupa en originalitat i que té una finalitat, amb un missatge clar i contundent adreçat cap a una comunitat, més que de buscar la pròpia mort de l'individu, és, en aquest relat, on pot trobar la unió d'aquestes característiques.

Però, verdaderament, cobria les expectatives del qui busca, dintre d'aquests relats, la conducta antisocial de l'individu, les fòbies, les manies psicòtiques, etc, les quals estan guiant verdaderament la trama i el seu desenvolupament?
Tenia un deute amb els lectors de "Los Inocentes Hijos de Dios". Aquests, van descobrir la mania, o més ben dit, la firma que venia dintre de l'assassí, que era "Juanjo", i que era visible en les seves víctimes. Aquesta, era una originalitat que portava a cap per al seu adelitament, sense ser necessari que el delicte es cometés amb èxit. 
Arrencar els dits, és l'expressió pura de la seva particular firma, i aquesta, neix en un moment determinat degut a unes causes o unes circumstàncies concretes que el lector descobrirà en el relat curt: "Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí". 

La trama i el transcurs del relat ja estan escrits i restaran per a la història. Ara, és vostè qui decideix si llegir-la o no. Si ser o no un seguidor d'aquest humil escriptor o conèixer, un poc més, la personalitat d'aquest individu que ens va fer esgarrifar, sentir por, odi i inclòs estima en el transcurs de la novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios".

"Clio, mussa i assassina", inclou un tros d'ells. Aquesta, la podreu trobar a qualsevol llibreria. 


SINOPSI:

Els calls del regne estan travessant moments difícils a causa de les protestes cristianes contra els beneficis reials concedits als jueus i les acusacions d'heretgia, el que fan aconsellables les conversions cap al Cristianisme, però al call tortosí una família es resisteix a desprendre’s de la seves creences per lo que el dominic valencià Lambert, prèvia petició del mestre tortosí Guillem, enviarà els seus sicaris per a què posin fi a aquesta resistència a adoptar el Cristianisme com a dogma definitiu. En aquesta nova missió, un dels sicaris descobrirà una nova forma de marcar les seves víctimes que l'adoptarà per sempre com la seva signatura personal.

Notes:
(1) Segons ens indica en la seva memòria "L'ALJAMA DE JUHEUS DE TORTOSA" llegida en la Reial Acadèmia de Bones LLetres de Barcelona lo 25 d'abril de 1928 per l'acadèmic Francesch Carreras i Candi, historiador i política català: "...Com a fet que retrata la situació atravessada, hi ha lo d'una juhía dita Na Caxixa, quin marit s'havia batejat. Prò ella y sos pares, prosseguíen en la sua religió, trovantse tots tancats dalt del Castell."   
D'aquí neix la inspiració d'aquest curt relat!!

- En el meu curt relat, dintre del treball de recerca que he realitzat, aquest humil autor que escriu per fer passar una bona estona al lector s'ha pogut prendre alguna llicència literària, o per algun motiu, pot haver alguna errada històrica o de situació o de construcció dels edificis o muralles o de paratges. Perdoneu-me si en trobeu!!! No era la meva intenció. 
 
Bibliografia:

- El movimiento comercial del puerto de Tortosa, según los "llibres de lleuda del s.XV".  Archivo de la Corona de Aragón. Francisca Vilella.
- El veguer i la vegueria de Tortosa i de la ribera d'Ebre al segle XIV. Flocel Sabaté.
- Els conversos tortosins i la Inquisició. Salvadó Poy.
- L'Aljama de juhéus de Tortosa. Francesch Carreras i Candi.
- L'Aljama islàmica de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana. Ma. Teresa Ferrer Mallol.
- Topografia del call jueu de Tortosa.  Albert Curto Homedes. Arxiu Històric Comarcal Terres de l'Ebre.
- La catedral romànica de Tortosa. Aproximació documental a la seva història. Arxiu Capitular de Tortosa. Victòria Almuni Balada.

Ha estat editat gratuïtament a Bubok:


Coordinadors del projecte: Jordi Pijoan i Fede Cortés
Agraïments:
- Núria Segarra Barrera de l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa.
- Jordi Pijoan i Fede Cortés, perquè sense ells no hagués nascut aquest projecte.
- Octavi Serret, i a tos els que gràcies a ells s'ha pogut crear aquesta novel.la.

lunes, 30 de abril de 2012

Presentació CLIO ASSASSINA a Vallderoures



La veritable motivació de la realització de Clio no és altra que l'assassinat. Reunir un grup d'assassins, alguns en sèrie, que ens faran viatjar, en un recorregut per la història de la civilització, per escenaris diferents que l'únic lligam que tenen en comú és fer gaudir al lector d'un relat curt en el que el tema principal és la mort trobada a mans d'un o uns personatges sinistres, psicopàtics, terrorífics o inclòs atractius per al qui s'imbueix i s'endinsa en la seva personalitat i forma, de vegades única, de matar.
Tot ha estat possible gràcies a la iniciativa de dos grans admiradors de la mort amb la seva forma original, abstracta o imprevista de presentar-se a l'individu. Aquests són el Fede Cortés i el Jordi Pijoan. Dos boixos individus que, vaig la producció de Llibres de l'Índex, han sabut reunir a lo "milloret" d'aquestes terres que beuen de l'Ebre i fer-los donar l'inici de sortida del recull de relats del gènere negre a una de les millors llibreries del Matarranya: la llibreria Serret.

Tots els autors de Clio.

Teníem els assassins ben guardats dintre la novel.la, així, doncs, només calia signar exemplars, encara que fora al carrer, que la gent s'emportava cap a casa sabent que gaudiria d'estones originals e inèdites on el patir, el suspens i la mort, estaven assegurats.

Per a gaudir de bona companyia i celebrar l'èxit de la trobada, vam anar a dinar al restaurant Angeleta, lloc on ens van servir un bon àpat, sempre acompanyat del vi de Falset etiquetat i posat a la venda amb el nom de la novel.la i que, com no, és del gènere negre.


Per últim, dir-vos que, encara que d'assassins n'hi ha molts i de formes de morir, també -només cal veure les fotos-




 
tenir un exemplar d'aquesta novel.la suposarà contribuir a la il.lusió d'un grup de gent -autors, coordinadors, editor, dibuixant, llibreter....- que s'han unit per a fer-vos gaudir d'una literatura que va lligada a la història. Una literatura que ens fa veure i imaginar fets passats en contextos concrets amb trames irreals, llocs que van existir o existeixen, amb personatges ficticis o reals que desenvolupen les seves malifetes simplement per a què vosaltres conegueu la història que ens ha portat fins aquí. 
Realment, jo i segur que tot el grup que formem aquest projecte, esperem que gaudiu d'aquests relats breus als quals no teniu cap excusa per a dir no.
Ànims i que la mort vos acompanyi!!!

Els culpables:
  • Maria Carme Roca, Escollida pels déus
  • Xúlio Ricardo Trigo, El somni de Tarraco
  • Silvestre Hernández, El manuscrit de Wadi Al-Abmar
  • Pere Perellon, Los inocentes hijos de Dios
  • Teresa Bertran, La missió secreta
  • Andreu Carranza, L’hivern del Tigre
  • Jordi Peñarroja, El President a París
  • Toni Orenzanz, L’omnibús de la mort
  • Miquel Esteve, Heydrich i les agents del saló Kitty
  • Vicent Sanz, Partida

martes, 3 de abril de 2012

Política y los 101 días de Rajoy.

Mientras el dios Apolo, representante griego de la verdad en esta tierra, ayuda a abandonar el territorio español a marchas forzadas, defendiéndola de sus agresores lanzando flechas por doquier intentando salvar a la pobre ciega representante de la ley y la justicia, los fieles creyentes de un nueva diosa, más  poderosa, más influyente y más atrayente dejan que se instaure plácidamente en un acto ultraliberal que ha tirado por suelo derechos y libertades, honor y credibilidad de un "recorte de espada" en lo que una vez fue la península de Hispania. 
Con su influencia ha sido capaz de salvar de la ciega justicia a todo un presidente de una comunidad y ha puesto a todo un magistrado en entredicho a punto de ser condenado por perseguir lo perseguible. Representada por el más puro capitalismo neo liberal, ahora, será capaz de perdonar a todo aquel que ha defraudado las arcas públicas permitiéndole declarar lo indeclarable con escasa sanción y así, animándolos, como ya hicieron otros, a seguir estafando porque sale más barato que pagar impuesto alguno. 
Viéndose libre del dios Apolo el cual intentaba mantener la verdad, ahora, donde dijo "Digo" ahora dice "Diego" y "subo impuestos porque quiero"; o "ahora hago lo que a otros censuré"; o no te devuelvo lo que es tuyo porque te llamas "Cataluña".
Desconoce hacia dónde ir y qué hacer pero merece ser venerada porque, ojo, nos jugamos sueldo, empleo y casi familia si vamos contra ella. 
Vacía de ideas, provoca risas, insta a la burla, causa verborrea, anima a la usura, cierra sus ojos ante el expolio y toca un instrumento llamado pandereta. En definitiva, antigua ideología que  en Grecia, Aristóteles, le dedicó una obra, ahora, transformada en diosa se la llama: POLÍTICA.

jueves, 8 de marzo de 2012

Prostitutas Insolventes.




Como todo lo que se hace aquí en España, la noticia ha sido recibida entre aplausos, risas y alguna pregunta exclamativa cómo "¡¿A qué lumbreras se le ha ocurrido esto?!". Y parte de razón tendrán al lanzarla  a los cuatro vientos pues polémica trae esta Ley que se inventa Cataluña para erradicar la prostitución en las carreteras catalanas. A parte de la situaciones que más abajo se indican y que se van a encontrar clientes, policía y prostitutas, ya ha salido una por la tele que declara haber sido denunciada pero que "NO LAS PAGA", y ya está.
Porque se las van a encontrar, las situaciones digo, ya que hay que pillarles en pleno acto y no dialogando o tratando de regatear el servicio, para poder denunciar la infracción. ¿O es que se va a denunciar a una mujer que está plantada al lado de una carretera?

Y es que está más claro que el agua: ¿qué solvencia tienen una mujer que puede estar en situación irregular en nuestro país? ¿Cómo demostrará la Administración que esta mujer tiene ingresos y puede pagar la multa? ¿Dónde va a enviarle la Administración la resolución de la multa a la mujer infractora? Si no la paga, ¿qué le van a embargar, la silla?

En definitiva, muchas preguntas que solo una tiene respuesta: va a pagar la denuncia aquel pobre desgraciado que tiene nómina, domicilio conocido -o sea que vive en Spain- y que para que no se entere su mujer, si la tiene, hará todo lo posible para que no le llegue a casa la sanción.

Bueno, como siempre, sí habrá alguien que pague algo: el pobre asalariado. ¿Qué pasará cuando estos buscadores de sexo barato y sin garantía de sanidad hayan sido denunciados varias veces? ¿Se erradicará la prostitución en la calle? El tiempo lo dirá. 

Esperemos que sea efectiva la medida ya que las carreteras catalanas, y seguramente muchas españolas, están siendo invadidas por estas trabajadoras sexuales, algo incómodo que, para los que como yo, tienen que verlas diariamente situadas delante de su casa enseñando sus partes o su bonita y moderna ropa interior.  Aunque algo de alegría da. He de ser sincero.

Esperemos que las y los denunciados sean solventes y se les pueda exigir el pago de la multa y así engrosar las arcas institucionales, y esperemos que la policía no vea frustrado, como tantas veces, su servicio al ver que no erradican lo que para ello se ha hecho esta medida. Aunque siempre habrá alguien que les pueda decir: "Tú haz lo que te ordenen".

Veamos las posibles situaciones que se crearán:

- Policía joven o novato que llegará al lugar de la consumación y encontrará a la prostituta formicando con su cliente: su ímpetu ante el trabajo le hará irrumpir el acto, pedirles el Carné o el NIE o el Pasaporte -él con el miembro al aire- informarles que han cometido una infracción y les entregará la copia del acta poniendo una cara de pan de quilo, con carrillos rojos y ojos salidos fijados en los pechos de la chica. Para asegurarse que no le harán un recurso y no se acepten las alegaciones, les hará una foto tal y como los ha encontrado. 
- Policía viejo que llegará al lugar de la consumación y encontrará a la prostituta formicando con su cliente: observará atentamente toda la jugada desde lejos escondido prudentemente y dejará que terminen el acto -pues sabe bien lo que jode interrumpir un momento como ese-, y después, con toda calma y dejando que se vistan tranquilamente y permitiendo que fume un pitillo el cliente, les pedirá el  Carné o el NIE o el Pasaporte  y les extenderá la copia del acta a los denunciados.
- Policía que llega al lugar de los hechos y se encuentra con todo el meollo anteriormente enunciado pero ahora pide el Carné o el NIE o el Pasaporte y ella solo muestra el Pasaporte o ningún documento: se tendrá que llevar a la chica hasta que alguien venga con un documento que acredite que vive en un domicilio de España. Si no existe o no lo tiene ¿...?
- Pareja de novios que está jodiendo en el mismo lugar donde se ejerce la prostitución ya que han ido allí porque es un lugar reservado y habían muchos condones por el suelo -él había ido a investigar anteriormente porque veía muchas personas por allí-: ¡Ojo! Tendrán que demostrar que son pareja ante la policía; que ella no es prostituta y que él no paga por el servicio.

Y así, y para no hacerme el pesado, dele usted a su imaginación y verá cuantas posibles situaciones van a encontrarse.

miércoles, 22 de febrero de 2012

3ª Trobada de Gènere Negre al Matarranya i al Priorat



Tercera edició d’aquesta trobada anual al voltant del gènere negre que se celebra en dos jornades, una a cada banda del riu, i connecta el Montsant i els Ports, el Matarranya i el Priorat. Aquest any serà el dia 28 d’abril a Vall-de-roures i el 5 de maig a Falset. Durant la trobada té lloc la presentació del llibre on participen els diversos autors seleccionats, hi ha signatura de llibres, es fa un dinar i se celebren diversos actes: lectures, taules rodones,... La trobada es fa cada any sota un lema, si l’any passat va ser “Gènere Negre i Territori” i el llibre portava per títol “Un riu de crims”, aquest any és “Gènere negre i història” i el llibre es titularà “Clio: musa i assassina”.Els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio Ricardo, Silvestre Hernández, Trigo, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz.
Esteu tots/es convidats!!!!


martes, 14 de febrero de 2012

Micro conte de Sant Valentí 2012.

On jo veig amor, tu veus odi.
On jo veig carícies, tu veus raspadures.
On jo veig acord, tu veus desavinença.
On jo veig desig, tu veus apatia.
On jo veig encant, tu veus desencant.
On jo veig rosa, tu veus morat.
On jo veig felicitat, tu veus tristor.
On jo veig estimació, tu veus aversió.
On jo veig sinceritat, tu veus falsedat.
On jo veig dolçor, tu veus amargor.
Tot i això... ¡Feliç Dia dels Enamorats!
Cari..., què ens està passant?

jueves, 26 de enero de 2012

Microrelato: Futuro Salarial.

En un futuro laboral en el que el trabajador trabaja todo el día a cambio de comida -un trozo de pan, bebida, carne o pescado y algo de fruta- el Gobierno, Patronal y Sindicatos están reunidos desde hace días en un destacado hotel de lujo debatiendo una nueva ley: la Ley Onza.  El problema es que no hay acuerdo entre las partes ya que a unos les parece demasiado rebajar la barra de pan de 250 g. una onza, que equivale a 28.7 g, y dejarla en 221.3 g. Otros, en cambio, aunque a la ley se la haya denominado simbólicamente "Onza" no están de acuerdo y pretenden rebajarla un poco más debido a las crisis de cereales.