lunes, 15 de marzo de 2010

Félix Rodríguez de la Fuente: la mort d'un icono.



Un dia com avui de fa 30 anys es va conèixer la mort d'en Félix Rodríguez de la Fuente. Va morir en un accident d'avió, a Alaska, el dia 14 del 1980.
Encara recordo els seu programes de naturalesa inserits voluntàriament dintre la meva infància. Intentava no perdrem cap. Impacient, esperava el dia en que emetien el seu programa i, assegut davant a la TV, em passava el temps viatjant per un espai natural, màgic, atraient, que mai havia vist però que en Félix em portava guiat per la seva mà aventurera dintre d'aquell petit calaixó.
"El lobo" era un dels que més m'agradava. M'emocionava veure aquell animal salvatge com vivia i com s'organitzava en grup per caçar. Pensava en la sort d'en Félix. Jo, volia ser com ell. Un heroi intrèpid, audaç, valent: s'envoltava dels mateixos llops i els acariciava i els donava de menjar i l'estimaven i el respectaven i el consideraven com un d'ells; encara que una serp li va mossegar la galta en un descuit. Meravellós!! Tots els xiquets ho dèiem. Tots el veiem i apreníem inconscientment a estimar els animals, a protegir el medi i conservar-lo. Per a tots, va ser un icona a seguir.
Avui dia, els icones han canviat, però tots estan envoltats i els uneix una mateixa fauna salvatge, agressiva i ferotge.
Tenim als animals enreixats de la casa de "Gran Hermano" que ensenyen a la nostra joventut com sobreviure en un espai tancat ple de llops, però no com los del Félix, sinó llops que matarien per tal d'obtenir la posició més alta de l'audiència social utilitzant un baix nivell professional com a arma agressora i contra els de la seva pròpia espècie. 

Tenim al "Salvame" que compta també amb unes altres espècies que, per desgràcia, no estaran mai en perill d'extinció i que mostren als nostres jovents com s'ha de comportar un per ser un depredador actiu, sempre a primera plana i com obtenir beneficis econòmics a costa de tot.
 

També el programa "I love Escassi" un programa molt educatiu on ensenyen com estimar a les persones com a últim model il·lustratiu davant d'una societat, cada cop més animal, que està perdent tota estima cap a l'altre. 


I molts més programes en altres cadenes com "La escobilla nacional" o "Generación ni-ni" o altres, però que a tots els uneix el mateix estil, la mateixa finalitat i trama educativa: mostrar-nos el més cru de l'espècie humana en les seves relacions en el seu món natural.
Total, la programació de la TV d'avui dia també compta com la d'abans amb programes de luxe, didàctics, educatius i molt culturals, en els que, alguns components de l'espècie humana, són els únics a analitzar, a protegir, a denigrar i com no, a seguir per veure la seva decadent evolució mentre puja la inculturalitzada audiència.
Félix, et trobem a faltar!!!


Imatges:
- T5,  adn.es, mypodcast.com

3 comentarios:

  1. penso que l'última la tenim natros, és la nostra obligació d'educar als fills per a que s'aparten d'aquests programes com si d'una malaltia infecciosa es tractara, ànim que podem!!; l'art d'ignorar és poderós...

    ResponderEliminar
  2. Vaya recuerdos aquellos, cuando me sentaba junto mis hermanos y padres a mirar el documental, la lástima es qué, tal como evolucionamos va todo a peor, no por los programas, porque al fin y al cabo son los que elegimos nosotros, los de máxima audiéncia, sino porque tendríamos que mirar en el interior nuestro y darnos cuenta que somos nosotros mismos quien provoca tal enfermedad infecciosa, por el egoismo, la incomprensión, el poder que algunos se creen que tienen, por eso y mucho más recapacitemos nosotros mismos.

    ResponderEliminar
  3. Los niños no miran los programas basura, somos los adultos quienes los ponemos; porque nos dan morbo, nos gusta ver como pelean, como se reconcilian, etc.....Podemos empezar cambiando algunas actitudes educativas, yo pido simplemente que leáis alguna novela de intriga, o la que se publicarà en breve de los Inocentes Hijos de Dios por el autor Pere Perellón, salir de paseo con vuestra gente, y disfrutar de la vida, porque solo hay una, los viejos recuerdos están en nuestras mentes y corazones, esto lo podemos transmitir a las futuras generaciones.......ignorar es de cobardes

    ResponderEliminar