miércoles, 23 de junio de 2010

jueves, 17 de junio de 2010

Conte Infantil: Lo Martell i la Taxa.


Martell estava desil·lusionat de sí mateix. Es trobava lleig, dur i inflexible. Martell volia tenir una altra vida que no la que havia portat fins ara. Martell odiava donar cops. No li trobava sentit. Estava fart de que l’utilitzessin per a colpejar contra alguna cosa. Odiava aquesta violència que li feien aplicar contra les altres coses que es quedaven immòbils de por quan el veien venir. Odiava aquella falta de tacte i odiava ser utilitzat d’aquella vulgar manera. Pensava que podia servir per a altres coses. Pensava que la seva força, la seva violència, era interpretada pels altres com un manifest de prepotència, de menyspreu i de manifesta gallardia.  Ell, era l’utilitza’t. Ell, era la manifestació última de la força aplicada pel braç que el guiava. I va dir: prou!
Un dia, Martell, va decidir marxar de la caixa d’eines i abandonar tot el seu món conegut. Va deixar als seus amics al calaix i no en va voler saber res més d’aquella vida d’eina útil per a clavar tatxes o fer forats o altres menesters que necessitaven de la seva força i duresa.
Erràtic en aquest nou món, no sabia per on pegar-la.
Un dia, voltant pel parc, es va trobar amb una tatxa. Estava sola, asseguda al costat d’un banc. Plorava, es queixava i es lamentava. Al banc, penjava un llistó, mirant-se-la, desolat.

-          Què et passa? –li va preguntar Martell.
-          Estic trista i decebuda –li va contestar la Tatxa.
-          Per què? –se la mirava Martell expectant.
-          Perquè no puc fer el que a mi més m’agrada i per a lo que em van crear.
-          Y què és lo que a tu més t’agrada?
-          Ajudar als altres a sostenir-se. Ajudar als altres a poder estar penjats en una paret... a unir a dos enamorats per a molt de temps. En definitiva: ajudar als altres.
-          Però... si ets una tatxa! Tu, ajudes als altres?
-          Si, t’ho estic dient i no ho veus o no em creus.
-          I... no estàs farta de fer sempre el mateix? No estàs farta d’estar sempre allí sola enclavada en un lloc sent utilitzada pels altres? –li va preguntar Martell tot sorprès.
-          No, per això vaig ser creada, igual que tu.
-          Igual que jo? –Martell, sobtat, va donar un pas enrere encongint-se-li tot el seu cos de fusta i acer.
-          Si, ruc Martell, igual que tu.

Martell se la va mirar sorprès. No va entendre aquestes últimes paraules que li va dir la Tatxa.

-          Què vols dir igual que jo? Si sóc ben diferent a tu.
-          Mira, Martell, tu i jo, encara que amb diferent cos, tenim la mateixa funció: ajudar als demés. El demés no poden fer la seva funció sense la nostra ajuda. Els ho som necessaris. I jo, ara no puc! –y la Tatxa va esclafir a plorar amb més intensitat.

Dubtant del què podia i havia de fer, Martell, visiblement emocionat per l’estat de la Tatxa li va preguntar:

-          Y com puc ajudar-te jo per a què paris de plorar?
-          Què no ho saps, Martell? Fent el que sempre fas! Si tu em donés cops mentre jo estic quieta en clavaràs a un altre lloc on podré subjectar amb la meva força al llistó i aquest quedarà enclavat, per sempre, a la seva estimada i així podran ser feliços. I jo, fent la meva funció, en veure’ls plens de joia, també ho seré feliç. Només cal de la teva voluntat i força.

Martell, va comprendre que la seva duresa era necessària per clavar la Tatxa en un nou lloc on faria la funció necessària que tota tatxa té encomanada des del moment que neix.

- T’ajudaré –li va dir Martell tot emocionat. I la Tatxa, molt contenta, va deixar de plorar.

Així que els dos van decidir posar-se un al costat de l’altre i esperar. I no va passar molt de temps quan un forçut braç amb la seva mà va venir i va agafar a Martell i després a la Tatxa. I amb la força i l’encert que van caler i la necessària immobilitat que s’espera d’una clau amb cabota grossa i plana la Tatxa es va clavar al banc mentre Martell, donant-li cops, es posava seriós, dur i amb moltes ganes d’aconseguir el seu mutu objectiu: la unió entre la parella de llistons. I així, Martell, va comprendre que totes les seves característiques eren necessàries per ajudar als altres. I que els altres es posaven rígids perquè era necessari per a poder complir la seva tasca.
I quan va tornar a la caixa de ferramentes els va dir als seus amics que per fi havia comprés que ell era com era perquè així l’havien creat expressament: per ajudar als altres amb la seva rigidesa i potència. I Martell, va quedar tranquil dintre la caixa ferramentes esperant ser utilitzat recordant-se de la seva amiga la Tatxa i lo que havia aprés d’ella.

lunes, 14 de junio de 2010

Deslocalizados.

Residuos y objetos fuera del emplazamiento donde deberían estar.

Dos curiosas imágenes de objetos que normalmente tendrían que estar en algún domicilio privado o en la "Deixalleria" y que se encuentra abandonados por la sierra del Montsià.

viernes, 11 de junio de 2010

Bhután. Un model socio-econòmic a seguir?


Des d'èpoques ancestrals que el capitalisme està funcionant i lo bé que els ho va a uns quants; exemples, en tenim un munt: líders de grups, emperadors, faraons, senyors feudals, ordres religioses-militars, dictadors, polítics; no hi ha cap que s'hagi apartat del diner, per tant, del capitalisme. 
No crec que hi hagi una solució ni a curt ni a llarg termini. Poden haver pegats de colors ombrius que minimitzin les seves actuacions, però no sortirà cap lider que s'aparti del capitalisme i entri en un altre sistema, al menys en la nostra societat guiada pel consumisme agressiu. Possiblement, ja ens va bé, pensem. Jo, vull tenir això i vull ser allò, és lo que pensem i no ens importa res més. No ens apartem de la comparació i l'enveja, al contrari, ens apropem més a n'ella fent-la formar part de la nostra vida quotidiana. Ens guia en les nostres accions. El desig, domina.
En els temps que corren en que tothom demana un canvi, pot ser un exemple a seguir seria Bhután. Un regne al sur de l'Àsia que no es regeix pel P.I.B sinó pel  F.N.B (Felicitat Nacional Bruta)
Aquest index es basa en que el veritable desenvolupament de la societat humana es troba en la complementació i reforç mutu del desenvolupament material i espiritual. Los quatre pilars del FIB són: la promoció del desenvolupament socio-econòmic sostenible i igualitari, la preservació i promoció de valors culturals, la conservació del medi ambient i l'establiment de un bon govern. El FIB és una condició qualitativa que qualifica el benestar i la felicitat. Valors subjectius com el benestar són més importants que els valors objectius que ofereix el consum. Pareix que la nostra societat, es contradiu i busca la felicitat en el consumisme, la propietat i l'aparença exterior, contradint-se en les propagandes que molts grups tendeixen a utilitzar per a crear el seu eslògan: el benestar social; la igualtat intra-grupal; i elegint-los con als seu guies que ens portaran fins a n'aquest lloc.
El primer objectiu de l'activitat econòmica del regne de Bhután és intensificar el benestar humà, no sols amb l'adquisició de bens materials sinó espirituals. 
Un dogma guiat per una religió Budista que demanava l'aportació d'una milloria espiritual i emocional per a tots els ciutadans bhutanesos tenint com a marc moral i ètic a seguir els principals valors: la felicitat, igualtat de gènere i preservació del medi.
Aquest, un desenvolupament més humaniste, basat en la millora de la sanitat, l'educació  i una perfecció espiritual basada en la felicitat davant de tot i la millora del grup i no en dogmes fantàstics que es basen en hipotètics fets difícils de creure, és el que podria substituir l'actual sistema socio-económic de les nacions que es diuen: desenvolupades.
Retallant partides econòmiques en el sistema d'educació, eliminant assignatures con la d'humanitats o filosofia encara pot endinsar-nos més en aquest abisme profund que és el consumisme immoderat que ens a portat on estem. 
Necessiten un canvi, urgent, però cap a on i qui el protagonitzarà?

Font: Wikipedia. Bhután.

miércoles, 9 de junio de 2010

El Mecanismo de Antikythera.


¿Estamos tan avanzados hoy en día? Esta es la pregunta que me hago después de leer este misterio. Buscando cosas mías por Internet he encontrado esta noticia que creo os puedes ser de interés.
En 1900 un barco griego de pescadores de esponjas fue desviado de su ruta por una tormenta, llegando a la isla de Antiquitera, en cuya costa la tripulación descubrió los restos de una nave romana hundida en el siglo I a.C. Junto a valiosos objetos de cerámica, la bodega del pecio contenía unas extrañas piezas de bronce corroídas por el paso del tiempo, a las que al principio no se prestó demasiada atención. Dos años después, cuando Valerio Stais, director del Museo Arqueológico Nacional de Atenas, examinaba aquellos pedazos de metal descubrió que eran engranajes pertenecientes a un mecanismo muy complejo; de una complejidad que iba mucho más allá de la capacidad tecnológica tradicionalmente atribuida a los habitantes de la Antigua Grecia.
La función de la máquina resultaba, en principio, un misterio. Las primeras teorías sugirieron que se trataba de un astrolabio utilizado para la navegación, aunque los más escépticos lo negaban: el objeto pertenecía a una época más reciente y sólo por casualidad había aparecido junto a restos de la Antigüedad Clásica.
Durante los años 50, el respetado físico e historiador de la ciencia Derek J. de Solla Price se volcó en intentar desentrañar los secretos de la máquina. De Solla realizó un minucioso análisis de los 82 fragmentos recuperados, y llegó a reconstruir de forma aproximada lo que había sido la máquina original. Según su teoría, el mecanismo funcionaba como un reloj astronómico capaz de calcular, entre otras cosas, la posición de la luna y los planetas para una fecha determinada, lo cual resulta un hallazgo bastante extraordinario, ya que los primeros relojes astronómicos de ese tipo conocidos hasta entonces databan del siglo XI d.C.
Recientemente, los miembros del Proyecto de Investigación del Mecanismo de Antiquitera (AMRP), formado por empresas como Hewlett-Packard y X-Tek Systems, las universidades de Cardiff, Atenas y Tesalónica, y el Museo Arqueológico Nacional de Atenas, han continuado los estudios de De Solla Price, utilizando la tecnología más moderna.
Sin embargo, para los miembros de la AMRP la respuesta a la máquina de Antiquiteria es menos misteriosa, aunque no por ello menos interesante: simplemente los griegos tenían una tecnología más avanzada de lo que se pensaba. Nada más y nada menos. Después de todo, según nos explican los científicos, la máquina es coherente con las teorías astronómicas de su época, como las formuladas por el genial Hiparco de Nicea (190-120 a.C.), quien pasó parte de su vida en Rodas, ciudad de la que probablemente procedía el barco romano que transportaba la máquina.
 Astronomía exacta.
“Los calendarios eran importantes en las sociedades antiguas para establecer las actividades agrícolas y las fechas de los festivales religiosos. Los eclipses y los movimientos de los planetas tenían a menudo interpretaciones proféticas, mientras que la tranquila regularidad de los ciclos astronómicos debe de haber sido filosóficamente atractiva en un mundo violento e incierto”, explican los autores, entre los que hay astrofísicos, matemáticos, filólogos y arqueólogos. El aparato es tan complicado que no hay otro equiparable hasta que aparecen los primeros relojes mecánicos, ya bien entrada la Edad Media. “Plantea la cuestión de qué más hicieron los griegos de la época. Por su importancia histórica y su rareza, lo considero más valioso que la Mona Lisa“, sentencia Edmunds, cuyo equipo planea ahora hacer un modelo informático de la máquina y, con el tiempo, uno real.
Tecnología del siglo XXI.
El aparato es un mecanismo de bronce y madera del tamaño de una caja de zapatos: 31,5 centímetros de longitud, 19 de anchura y 10 de grosor. Originalmente, el sistema de ruedas dentadas estaba protegido por una caja de madera, hoy casi totalmente perdida. Esa caja tenía una puerta frontal y otra trasera, “con inscripciones astronómicas que cubrían la mayor parte del exterior del mecanismo”, explican Michael Edmunds, astrofísico de la Universidad de Cardiff, y sus colaboradores en Nature.
La tecnología del siglo XXI ha permitido ver mejor el estilo de letra de las inscripciones, común entre 150 y 100 aC. Además, ahora es legible el doble de texto que en la época de De Solla Price y eso, junto con el número de dientes de las ruedas, ha ayudado a determinar para qué servía la máquina. 
El dial frontal se utilizaba para conocer “la posición del Sol y la Luna en el Zodíaco, y un calendario correspondiente de 365 días que podía ajustarse para los años bisiestos”. Los dos diales traseros indicaban el tiempo según dos ciclos astronómicos: el de Calipo -de 76 años y 940 lunaciones- y el de Saros -de 18 años y 223 lunaciones-, usado para predecir eclipses solares y lunares. Además, los autores creen, por las inscripciones, que pudo haber engranajes -hoy perdidos- para vaticinar el movimiento de los planetas.

Quién sabe los misterios que habrá perdidos por el fondo marino.

lunes, 7 de junio de 2010

Los Inocentes Hijos de Dios en la llibreria Catalònia.


La novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios" ja es pot trobar físicament a la Llibreria Catalònia de Barcelona, situada a la Ronda de St Pere,3 quasi al costat del Passeig de Gràcia. Desitjo que, els que esteu interessats, podeu gaudir d'ella.

viernes, 4 de junio de 2010

Colores de Primavera III: Flores Silvestres.

Aprovechando que mañana es el Día Mundial del Medio Ambiente declarado por Naciones Unidas y como voy haciendo desde hace días, aquí os dedico mi entrada relacionada con el Medio Ambiente y nuestro Planeta Tierra. Espero que os guste.

I.
II.
III.
IV.
V.
VI.
VII.

Flores que, de momento, se pueden encontrar en nuestra sierra del Montsià.

miércoles, 2 de junio de 2010

Intervención de Daniel Cohn-Bendit sobre ayuda económica a Grecia.

YouTube tiene cosas muy buenas  y una de ellas es este vídeo que se puede ver y que ha sido traducido y subtitulado por Pedro Olalla. Realmente, es impresionante las verdades que dice el sr. Daniel Cohn-Bendit, político franco-alemán, eurodiputado que representa al Partido Verde Europeo. 
Sus palabras, se pueden traducir en un lema muy real: "Somos unos hipócritas"
Señoras y señores, pierdan 6 minutos de su vida y vean el vídeo. Vale la pena.

martes, 1 de junio de 2010