lunes, 24 de octubre de 2011

Crònica de les VI Jornades LLetres Ebrenques Amposta 2011.

Hi ha vàries coses, entre elles actes, que voldria destacar d'aquestes 6enes Jornades de les Lletres Ebrenques que es van celebrar durant aquesta setmana passada i que van tenir el seu zenit el dissabte 23 d'octubre. Per a mi, el principal fet a destacar, ha estat que no hem pogut comptar amb la presència de la Joana Serret, una persona carismàtica dintre d'aquest món i concretament a la biblioteca comarcal, la qual no va poder assistir per causes personals. Sense ella, no ha estat el mateix.
El primer acte a destacar i del qual, crec, s'ha de fer esment va ser l'actuació de Toni Subirana juntament amb Alfons Rojo que es va realitzar el dimecres aprofitant el començament de les jornades.
Del dijous, destacaria l'exposició que es va realitzar anomenada "Xeic! Paraules de l'Ebre. Paraules corrents, i no tant, que utilitzem en el nostre afer diari. 
Del divendres, l'homenatge que es va realitzar a Pep Soquet i al poeta local Juanito de Calatrava en un joc de paraules que van encantar i atreure a tot el públic present.
El dissabte, com sempre, els lectors van tenir l'oportunitat d'obtenir un exemplar de llibre signat pel mateix autor local, cosa que, com podreu veure, la Tere Bertran feia encantada.


A les 12 del migdia va ser lliurat el "XIV Premi de Teatre La Carrova" amb la posterior monogràfica sobre el teatre a Catalunya. Parrot i d'altres artistes coneguts de la població ens van fer viure en el record dels inicis del teatre a Amposta. Va ser enrequeridor degut a les seves històries i fotografies de l'època. 
Aquest dia tenia que estar marcat per les interpretacions. La primera representació va ser un quadre escènic de l'obra "Records de la nostra terra: la plantada" del mateix Pep Soquet
Aquí teniu una imatge:

Després de dinar al Gatsby -sempre quedem farts i mig somnolents de tant de menjar-, sobre les 17.30 h, tots els que ens trobàvem a la sala d'adults de la biblioteca vam ser sorpresos pel curtmetratge "Un cos a la biblioteca"  per a després de la seva visualització seguir amb la representació i desenllaç, per part dels protagonistes reals del curt, per a trobar a l'assassí de l'editor mort en el film. Insereixo el curt per a qui el vulgui gaudí. També una foto amb els protagonistes, pel mig del públic, realitzant una magnífica interpretació.

Un moment de l'escena.
Tots els protagonistes del curt.
Seguidament, es va iniciar la taula rodona sobre la novel.la negra, dirigida per Jordi Pijoan López "Negre i d'aquí. Gènere negre i territori" on va quedar clar que tenim una molt bona producció literària de gènere negre.

Taula de Gènere Negre que, moderada per Jordi Pijoan-López (pare del detectiu Espartac Garcés), comptava amb la presència de Ramon Usall (pare del detectiu  Rafel Rovira), Andrea Robles (pare(s) del detectiu Jordi Lleonard), Agustí Vehí (pare del sergent Jaume Planagumà i d'altres membres dels cossos de seguretat) i Fede Cortés 

La cloenda de les jornades va anar acompanyada d'un espectacle poètic musical a càrrec de "Goliardos", "Poemas, canciones y otros versos".

Així de contents vam quedar alguns dels assistents d'aquestes jornades!!!
La Tere Bertran, Marisé Ruiz i jo.
Fins a l'any que ve si tot va bé!!!

miércoles, 19 de octubre de 2011

La Oscuridad de la Habitación.

El interruptor le da paso a la oscuridad y un reino de terror planea por la habitación para instalarse lentamente entre las cuatro paredes. Tinieblas negras, infiernos sulfúreos, abismos oscuros cubren mi cama. Penetran por debajo, lo empapan todo de su olor, de su color. Es terrorífico.
Mi fin está próximo. No es un sueño, es la realidad. Nada puedo hacer.
Almas, espíritus, seres malignos, alguien planea por mi habitación intentando abalanzarse sobre mi cuerpo, apoderarse de mí. Todo cambia en mi ser, la alerta es máxima, el miedo impresionante. Tienen el poder.
Yo, intento resistir debajo de la frágil sabana que nada puede hacer contra esos monstruosos seres de fuego demoníaco con olor a azufre.
Oigo pasos. Se dirigen hacia aquí.
Ellos se dispersan de aquí para allá moviendo sus alas con fuerza, poniendo sus rabos en alerta, babeando bilis que gotean de sus colmillos. Desaparecen.
Alguien abre la puerta. Abren la luz.
¡Es mi madre!
Ahora no tienen el poder. Ya nada pueden hacer contra esa fuerza brutal. Representa el bien. Es mi Diosa protectora.
Se dirige hacia mí. Me besa y lanza un mensaje que detiene todo mal, toda fuerza oscura, toda ocasión de hacerme daño.
“Buenas noches. Duerme bien. Tu padre y yo te protegemos.”
Ahora tengo la fuerza, tengo el poder, lo sé. Sé que ahora no se atreverán a meterse conmigo, aun mi corta edad.
Se va. Cierra la luz.
Estoy más tranquilo.
Nadie aparece.
La Diosa ha vuelto a vencer a esos seres que vienen todas las noches, cuando me acuesto. Pero me pregunto: ¿Cuándo desaparecerán? No sé. ¿Mañana quizá?...

viernes, 14 de octubre de 2011

VI Jornades de Lletres Ebrenques Amposta 2011.


Com cada any, ja tornen a estar aquí les Jornades de Lletres Ebrenques que es celebraran del 19 fins als 22 d'Octubre. Enguany celebrem la sisena edició d’unes jornades plenament consolidades, amb l’objectiu de seguir donant a conèixer i promocionar el món de les lletres ebrenques, completament normalitzades dins l’espectre literari català.

Aquest any, dintre del programa variat del que gaudireu, s'ha decidit donar una major rellevància al món del teatre, per que es creu per part de l'organització que tot i que a les Terres de l’Ebre hi ha hagut molta gent que s’hi ha dedicat, autors, directors i actors, és el gran oblidat dintre de la literatura.

Veniu, participeu i gaudiu, d’aquestes VI Jornades de les Lletres Ebrenques 2011, jo estaré tot el dissabte per a què si algú vol dedicar-li la meva novel.la.

martes, 11 de octubre de 2011

El Camí del Guerrer: Lluites Internes.

Sóc un guerrer. Em trobo en una lluita constant. No em debato entre la vida o la mort sinó entra la subsistència o no. Subsistir com a guerrer, no com a home, amb tot lo que implica. D'això parlo. 
Em trobo en un debat intern. Què he de fer, continuar o parar? Seguir entrenant la meva tècnica o desprendrem d'ella i posar en pràctica els coneixements adquirits a base d'anys d'ensenyances del mestre? He d'enfrontar-me a l'enemic? Quants? Un, deu, cent... He de posar en pràctica les tècniques però... seguir entrenant-les? Si o no, és aquesta la qüestió. 
Oblidar-ho tot i deixar que flueixin pel cos. Que surtin, que brotin inesperadament al moment adequat. Desprendrem de tot, deia el mestre. Però, per a n'això encara necessito dedicar-hi més temps? Ho desconec. 
Poleixo l'aspro del meu sable mentre miro la seva relluent ànima d'acer. Frego els meus punys amb olis calmants i, per últim, em preparo per marxar sap Déu on. Buscaré el meu destí, ell em respondrà les preguntes. Mentrestant, els temps passarà i jo, com a guerrer que sóc, intentaré que aquesta lluita interna no desestabilitzi la meva tècnica. Lo demés, el temps ho dirà.