jueves, 29 de abril de 2010

Reflexions d'un culé desil.lusionat.

Jo, expert en futbol -lo més redó que he vist és un pupitre del cole- en fora de joc, degut al resultat, i el dia després, m'atreveixo a dir la meva i fer un anàlisi exhaustiu fins trobar-li la raó del per què no vam guanyar anit.
Primer faré la meva valoració particular d'alguns dels jugadors experts en tocar la pilota i els situaré en l'escalafó adient al ranquing de pitjors a millors:
- Ibrahimovic: 4. No sé què li passa però va perdent a cada partit. Serà que a la vida privada l'exprimeixen massa.
- Alves: 5. Apagat. No el vaig veure córrer per la banda i sempre que passa la pilota la fot a un altre lloc. Té el punt de mira tort. Haurà de passar la I.T.V.
- Messi: 6. Desaparegut. El van anul.lar de tal manera que les seves tècniques no van veure porteria.
- Xavi: 6. Un mestre del passe passejant la pilota pel davant l'àrea.
- Valdés: 7. Va fer més de jugador que de porter.
- Bojan: 8. En l'estona que va sortir es va guanyar el sopar i em va fer creure que podíem . Tenia d'haver sortit abans? Possiblement.
Dels altres, no vull entrar en valoracions subjectives que em portin a l'errada.
Què va fallar anit? No li he donat tantes voltes com ells a la pilota davant l'àrea contrària per trobar resposta. Per a mi, molt fàcil: la tàctica.


El sr. Mourinho s'ha llegit de dalt a baix i repetint-s'ho en veu alta el llibre de tàctica militar "El Arte de la Guerra" de Sun Tzu, i algun altre conte de super heroi,  i se'ls sap de memòria i els aplica a la perfecció. Les seves pallassades no són típiques d'un actor de  circ sinó d'una estratègia que s'estudia en moltes universitats i que és un art saber-la realitzar sense errades.
En l'art de la guerra, i en el TaiChi és la seva essència, s'ha de saber aprofitar la força de l'altre per a vencer-lo sense esforç. I és el que Mou va aplicar utilitzant el seu equip com una massa compacta que l'únic que havia de fer era que el Barça mareges la pilota davant la porteria sense poder trobar cap forat i posar-se nerviós en veure que no hi havia manera d'entrar per cap lloc. Li era lo mateix tenir-ne 10 que 9 o 8. La tàctica no canviaria.
Llavors, és quan un tècnic té de ser prou capaç per saber quina treta utilitzarà l'enemic, i més quan ja l'està veient, reaccionar davant aquesta i plantejar un atac diferent al que s'espera.
Crec que la possessió de pilota, anit èxit rotund, no serveix per a res quan no marques. I molts equips contraries han estat utilitzant aquesta tècnica de defensa que fins ara no li trobem solució i que és deixar que l'altre tingui la pilota però que no marquin.
Sr. Guardiola, la meva contribució a una possible solució. 
Si es tanquen al darrera i no surten de cap manera possiblement em de xutar més a porteria i esperar el rebot o marcar, cosa que es va fer massa tard. Passejar la  pilota esquerra-centre-dreta i així successivament, no serveix de res. Em de fer creure a l'equip contrari que podrà marcar un gol i fer-lo sortir al contraatac, amb el risc que això comporta, i nosaltres hem de tenir-ho clar que baixaran per marcar i hem d'aprofitar aquesta ocasió en que la seva muralla defensiva ha desaparegut momentàniament per penetrar fins dintre i no esperar a que es tornin a recol.locar. I és utilitzant i creient en aquestes tipus de tàctiques que guanyarem a un equip que està utilitzant la seva particular, estudiada per endavant, baix la direcció i supervisió d'un tècnic que no deixarà que hi hagin errades en la seva realització. 
I lo que no hem de fer, com a rabieta perquè no hem pogut guanyar, és utilitzar la tàctica del "vil bellaco" i engegar els aspersors per a fer-los fugir del camp mentre celebren la seva merescuda victòria.


Per a mi, és més vergonyós això, que no haver guanyat utilitzant una tàctica defensiva que els va donar resultat i que possiblement és l'adequada contra un equip que és molt més tècnic però que no sap reaccionar davant aquestes tretes.

Fotos: Dels nostres amics del "Marca".

No hay comentarios:

Publicar un comentario