Música i Art: Metallica.

Des dels anys 80 que segueixo al grup Metallica. Encara recordo quan el meu amic i jo van agafar el tren i vam assistir al concert que van fer a Barna i que van tenir com a teloneros al grup Metalchurch. Els pèls se'ns van posar de punta quan, el nou baixiste, Jason Newsted, va tocar la cançó"Anesthesia. Pulling Teeth" pegant-se cops al cap amb el baix. Era una manera de rendir tribut i homenatge a Cliff Burton, mort en accident trànsit l'any 86. Simplement va ser meravellós. 

Recordo que una de les seves cançons quasi em treu del meu cos i em fa viatjar per l'espai: Master of Puppets. Brutal!!

L'any passat vaig tornar a assistir a un dels seus concerts: Sonisphere, l'11 de juliol al Parc del Forum. Sempre he coincidit en lo mateix amb tots els qui he parlat: Metallica té una forma de fer heavy original i inovadora -en els seu principis ja va sorgir com un grup modèlic punt de mira dels altres- que és la que ens atrau als amants del heavy, però també als que ens agrada l'art en aquests tipus de música. Per a mi, hi ha que només fan soroll i n'hi ha que realment construeixen una cançó per a què, l'oient, experimenti sensacions i quede hipnotitzat per una construcció musical de só que realment té aquesta finalitat.: imbuir-te en un món surrealista. I Metallica ho sap fer molt bé. I per demostrar que són mags i creadors i músics especialistes en el seu art un grup finlandès anomenat "Apocalyptica" van decidir tocar cançons seves -alguns de la música clàssica devien pensar que estaven boixos per atrevir-se a tocar les seves creacions amb instruments com el violoncel- i rai lo bé que ho van fer tornant-nos a emocionar amb cançons que eren d'un altre estil però que també tenien el seu encant tocant-les d'aquesta manera.

Surto a fer esport i em poso els auriculars. Una de les cançons que quan surt, triada a l'atzar pel xip del mòbil, la torno a posar per escoltar-la varis cops, és de Metallica. Com no, sabedors de que poden amb tot i veient que músics de la clàssica es van atrevir amb ells van realitzar una creació que quan la sento les sensacions m'envaeixen i em donen ànims en tirar endavant. Ells, davant les dificultats que han tingut en los anys de la seva carrera, no han parat mai de crear i això és motiu de alabança, admiració i respecte.

Aquí, vos deixo aquesta cançó que és una combinació de dos estils que poden conviure junts, ja que l'art és el que els uneix.