Sé que arribarà el dia en que em tornaré boig. Sé que un dia, carregat d'estrès i collonades, algú dirà: "Pere s'ha tornat loco". Ho diran perquè en veuran fer alguna de les meues idees alucinants i esbojarrades -i això que he perdut joventut i la bogeria que ella comporta-.
I què? Què passa? Què passaria si un dia ens deixéssim de romanços i soltéssim al boig que tenim dintre de cadascú i féssim el que ens donés la gana? Què ofendríem algú? Què molestaríem algú amb la nostra exagerada felicitat? I torno a dir: i què? Què es fotin!!
Estic fins als mateixos collons de vore als pallassos, als moniatos -i no em refereixo al pallasso Moniato de Jesus que d'aquí li envio una salutació- els quals sempre van tocant-los estirats com a pals de llum pensant-se què sé jo.
Xeics!! "Vive y deja vivir" com diu Vilero.
S'ha de ser més feliç en aquesta vida i s'ha de demostrar. I si un dia hem de sortir de l'armari o ens hem de soltar, no passa res dones i homes amargats. Vos ho asseguro. Se xala més així que no donant pel cul.
Jo, vos invito a fer-ho igual que els de la foto. Ànim, només cal posar les ganes. La platja, el Sol i el tanga són fàcils de trobar. I els voluntaris, segur que també. Només cal intenció i voluntat de fer-ho i de canviar. El cos i la ment, ho agrairan i segur que viurem més anys i tindrem més amics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario