miércoles, 21 de abril de 2010

LLibertat religiosa i els seus símbols.

 Foto: JJ Guillén / EFE

És un tema que dóna per a molt. Dintre d'una societat civilitzada i democràtica, un o una, pot creure en quasi qualsevol cosa. És completament lliure d'utilitzar la seva voluntat de creença i decantar-la cap a una ideologia o religió que creu que li satisfarà les seves més profundes inquietuds, li senyalarà el camí a seguir i el guiarà per a què l'elecció sigui la millor sempre baix el concepte espiritual, ètic i moral que li marcarà el dogma de la religió o ideologia triada.
El problema bé quan aquestes ideologies es barregen entre elles dintre d'una societat multicultural democràtica en que el dret preval davant i sobre qualsevol altra cosa. Jo, sóc persona, i tinc uns drets simplement pel fet de néixer de la condició humana ja que no hi ha cap animal que se'ns sembli però que possiblement en tenen un que els també inherent i que el gaudeixen molt més que nosaltres: el ser lliures. 
No vull entrar en judicis de valors, ni si tenen dret o no a portar-lo ni del per què el porten o de lo que passaria si no el portessin.
Vull arribar fins un fet que m'ha sobtat i m'ha despertat la motivació per crear l'entrada. 
Aquest fet és un acte de solidaritat en tota regla, digne i admirable: dos noies de l'institut de Pozuelo han decidit posar-se el "hiyab" com a mostra de solidaritat.
La seva motivació: deguda a què quatre noies del mateix institut han estat apartades del centre per portar-lo.
Les mostres de solidaritat sempre són d'agrair, demostren el valor altruista de les persones que el realitzen i, el més important, el recolzament que fan amb aquest acte cara la persona que pateix la discriminació.
Però també m'ha creat unes preguntes que només les podrien arribar a contestar i esclarir les mateixes persones que han realitzat aquest actes, si és que elles ho tenen clar.
Si aquestes dos noies que, sense cap tipus d'obligació, per contra foren obligades a portar-lo tota la resta de la seva vida, què passaria? Perquè, entenc, que demà, o d'aquí dos o tres dies se'l llevaran i tornaran a la seva normalitat quotidiana d'elegir lliurement la roba de vestir que es volen posar sense cap tipus de norma ètica, ideològica o moral més que la d'elegir el color o tipus de roba, cosa que de vegades això ja costa prou.
És més, no m'imagino un dels pares d'elles obligant-les a una d'aquestes noies a posar-se la roba que a ell li doni la gana, del color que ell triï i lo llarga o curta que ell vulgui. 
El dret a la llibertat religiosa és un dret que ningú el pot regular pel simple fet de que jo crec en lo que jo, interiorment, vull. La meva íntima voluntat, ningú la domina.
Tot i això segons on neixi tindre uns condicionants o uns icones preparats hàbilment i per endavant per a guiar-me cap a una religió normalment majoritària que serà la que, jo, preferiblement triï, i més quan no tinc la personalitat pròpia definida o en construcció per a saber i poder elegir lliurement i sense ser condicionat prèviament.
El cas és, i la seva diferència, que mentrestant unes poden elegir lliurement quan ficar-se'l i quan treure-se'l, les altres, condicionades, obligades o lliure o gustosament, el tenen que portar degut al significat d'aquesta simbologia que per a la seva cultura significa.
És, en aquest cas, quan es realitza per imposició o obligació o utilització simbòlica, quan l'Estat de Dret té d'actuar per a defensar un dret inherent a la persona i que ningú pot guiar: la llibertat d'elegir lliurement.

No hay comentarios:

Publicar un comentario