El Camí del Guerrer: Lluites Internes.

Sóc un guerrer. Em trobo en una lluita constant. No em debato entre la vida o la mort sinó entre la subsistència o no. Subsistir com a guerrer, no com a home, amb tot lo que implica. 

D'això parlo. 
Em trobo en un debat intern. Què he de fer, continuar o parar? Seguir entrenant la meva tècnica o desprendrem d'ella i posar en pràctica els coneixements adquirits a base d'anys d'ensenyances del mestre? He d'enfrontar-me a l'enemic? Quants? Un, deu, cent... He de posar en pràctica les tècniques però... seguir entrenant-les? Si o no, és aquesta la qüestió. 
Oblidar-ho tot i deixar que flueixin pel cos. Que surtin, que brotin inesperadament al moment adequat. Desprendrem de tot, deia el mestre. Però, per a n'això encara necessito dedicar-hi més temps? Ho desconec. 
Poleixo l'aspro del meu sable mentre miro la seva relluent ànima d'acer. Frego els meus punys amb olis calmants i, per últim, em preparo per marxar sap Déu on. Buscaré el meu destí, ell em respondrà les preguntes. Mentrestant, els temps passarà i jo, com a guerrer que sóc, intentaré que aquesta lluita interna no desestabilitzi la meva tècnica. Lo demés, el temps ho dirà.