La Torre de la Carrova i la seva història.

Des de fa temps que sento que la Torre de la Carrova era una torre de vigilància on hi havia una cadena que, penjada fins a l'altra torre bessona situada al terme de Campredó, impedia el pas als vaixells que circulaven pel riu. Tot això diuen que és llegenda. Jo, no he trobat cap llibre d'història que ho pugui confirmar. A més, com podreu veure a la foto de baix, la distància existent entre les dues torres fa una mica increïble l'existència d'una cadena de llargada considerable que mantingués aturades a les llaüts o pontons o demés barques que pujaven el riu. Quant pesaria una cadena d'aquestes dimensions? Qui la tensaria per a què quedés prou estirada per a impedir el pas? Sorgeixen tantes preguntes que lo de la cadena ho deixarem a l'aire i si algú pot aportar alguna dada que l'exposi.

A Campredó, quasi imperceptible l'altra Torre des de la Carrova.

En aquestes lletres intentaré posar-vos al corrent breument de la història d'aquesta torre rectangular de 15 x 11.5 m i que s'eleva des del rocam calcari, volent gratar el cel,  fins a arribar a uns 18.5 m d'alçada.

El nom de "Carrova" o "Al-Charrova" ja apareix documentat per primer cop l'any 1149 al ser donat el Castell d'Amposta als Hospitalers, però no com a torre sinó com a la font existent en aquell lloc.

Imatge de la font.

La referència més antiga de la torre es relaciona amb un tal Bernat Raimon, qui amb anterioritat al 1313 l'havia posseït a l'igual que les terres que li corresponien en concepte d'usdefruit possiblement degut a què el Rei Pere el Gran fa una crida al poblament d'Amposta el 30 de desembre de 1280  i el 1281 concedeix la carta de població que Alfons III va confirma el 1286. Possiblement, la torre, es construís en aquella època, durant l'usdefruit de Raimon i també d'en Guillem de Fonollar, amb el fi de controlar i defensar la ruta de l'Ebre, ruta important del regne per a la sortida al mar del blat aragonés. Aquest li van vendre a Arnau de Pons l'any 1313.

És palesa la situació excel.lent que la torre té per al control del riu, per això, l'any 1465 durant la guerra contra Joan II, la Universitat de Tortosa hi destinà tres homes per tal que la guardessin, però no diu res d'una cadena per a impedir el pas.

A través dels escrits del 1313 sabem que en aquella zona hi havia aiguamolls i aigua embassada, garriga poblada de mates i arbusts i d'arbres no gaire grossos, terra campa o lliure d'arbres on es cultivava blat, i altres terrenys on es cultivava l'olivera, per això la finca posseia un molí d'oli, el qual es presenta derruït en els escrits del 1410, any en que també es documenta el cultiu de la vinya.

Des de l'any 1325 fins la meitat del segle XV se'n coneixen diversos posseïdors: Francesca de Pollagué, Domènec Miralles (1410), Bernat i Pere Miralles (1428), peró sembla que el rei continuava mantenint la propietat en règim de fadiga i amb un cens d'un paó per Pasqua.

Fray Bernat LLorens, abat de Benifassà, va adquirir l'heretat de Bernat i Pere Miralles, amb la qual cosa, la torre, passa a forma part dels dominis del monestir, això succeeix allà el 1443. A partir de llavors els frares de Benifassà passen a conservar l'expotació i el domini de la Carrova, fins que se sap que el 1905 Josep Santamaria i Gilbert deixa l'heretat de la Carrova als seu fills, Lluís i Manuel Santamaria i Roca.

El 1993, l'Ajuntament d'Amposta l'adquireix per a realitzar la seva restauració.
Per lo tant, en un època on les lleudes fluvials, relíquia dels àrabs, i les imposicions engreixaven les arques reials o senyorials és d'estranyar que no hi hagi cap document en el que s'indiqui la retenció d'alguna barca per part de la cadena de la torre degut a què no ha pagat dits impostos, com a exemple. En canvi sí podem trobar documents del s. XV en los quals se'ns indica la retenció de barques al port de Tortosa degut a què no han realitzat la seva contribució econòmica o lleuda de Tortosa (tarifa duanera). 
Espero que, amb aquestes lletres, hagi aclarit un poc més part de la nostra història, encara que tingui part d'una llegenda urbana que no se sap si és certa o no.




Font: Museu del Montsià.