Microconte: Secrets d'Estat.

Hem trobat un estrany manuscrit més antic que la Humanitat. Desxifrat, diu que vam ser creats d‘una matèria fràgil, tova i mal·leable, però bonica i voluptuosa. Diu, que la nostra essència, la que composa ànima i esperit, és l’amor i la pau. Tot això ens fa ser especials dins l’Univers. També diu que la guerra, l’odi i la rivalitat, són creacions de l’home degut a les seves transformacions internes vençudes pel desig, la concupiscència i la cobdícia. Que per a combatre’ls, només cal rebutjar-los. Només cal dir “No“. Només cal deixar les armes. Destruir-les! Només cal viure en pau i germanor. Només cal compartir...

Com a President d‘una gran Nació que sóc, he presentat la troballa davant el meu Estat Major. Encara estem en guerra! Una guerra que ja dura massa. Una guerra que s’ha emportat moltes vides i quantiosos danys materials.

Aquest pristi document, ha estat examinat pels experts. Després de diversos estudis i proves, donant voltes a quelcom tant senzill, totes les opinions han coincidit que ve de fora la Terra. No ens pertany. Que algú el va deixar aquí per alguna cosa més concreta que la ximplesa de ser portador d’un missatge. Que és desconeix el seu gran misteri.

Després de tot l’enrenou, l’hem catalogat de “Secret d’Estat“.

La Guerra, continua. Els interessos han vençut a la raó. I jo, com una titella, bellugo sense sentit d’un lloc cap un altre sense poder fer res. Sense poder dir la meva! Sense poder aturar l’estossada!

Decideixo deixar constància i escriure-ho al meu diari. Per al dia de demà... si n’hi ha!