Avui, la visita a Vall-de-roures no ha estat un episodi més de la meva vida. En lo que pareixia que seria un dia normal i corrent que l'únic que destacaríem d'ell, al fi del dia, seria la visita a la llibreria Serret i com a fet especial, totes les signatures que aniria fent durant el matí, el seu desenvolupament ha anat prenent un aire extraordinari, per al final, tornar-se màgic.
Vos ho explicaré.
L'arribada a n'aquesta medieval ciutat, antiga des dels ibers, misteriosa des del segle XII per ser amagatall de pastors i objecte de culte pagà, que ha viscut les guerres Carlistes i la Guerra Civil, ja és soprenent pels seu castell, antics momuments, i cases velles que són banyades pel riu Matarranya travessat aquest per un pont gòtic datat sobre el 1390.
Fer cap a la lliberia Serret, no és gens difícil, ja que és un dels homes més coneguts del Matarranya. Només cal preguntar per ell i la seva llibreria. Amablement, tothom t'indicarà la seva situació.
Així que, un cop allí, he començat a signar llibres com un boig. Ja en tenia uns quants de preparats i, també, ja que jo estava allí, han aprofitat alguns per comprar la novel.la i demanar la meva signatura.
El matí, ha anat passant vertiginosament, en un aire distens, amb alguna sorpresa i per cert molt màgica. I dic màgica perquè se'ns ha presentat el David Martí el qual volia un exemplar de "Los Inocentes Hijos de Dios" signat per mi. Això ha sigut meravellós!! Com no, hem agafat un exemplar de les nostres novel.les i ens hem fet una foto per al record.
No el coneixia personalment, però he de dir que m'ha semblat un home d'un caràcter molt agradable amb una força interior guiada per la pau i la serenitat i que en tot moment ha demostrat la seva humilitat al demanar-me la meva signatura. Jo, encantat de signar un dels meus llibres a l'autor, però sobre tot a l'home, que ha creat aquesta gran obra que és "Les bruixes d'Arnes".
Però, les sorpreses, encara no havien acabat. En mig d'aquella fantàstica estona, se'ns ha presentat una altra autora que per nosaltres tres ens era desconeguda: la Glòria.
Com no, ha aprofitat la nostra presència per emportar-se els exemplar signats i ens ha dit unes paraules que hens ha fet reflexionar a tots: això, com és possible... com pot passar en un poble com és Vall-de-roures? La contesta ha sigut molt fàcil: gràcies a l'Octavi!! -hem respost a l'uníson.
L'aventura, s'anava acabant, i una parella que ha vingut amb els seus nens ha aprofitat per fer-se unes fotos amb els dos autors dels llibres que han comprat i que estàvem allí presents.
Al final, unes cervesetes en família i després a menjar plats típics del Matarranya.
L'Octavi, m'havia dit que passes per l'Hotel El Castell, lloc on fan tot tipus de presentacions i exposicions i que parlés amb la seva directora, la "Maria José", ja que ella vol programar una futura presentació que es realitzarà ben aviat en el seu magnífic i impressionant menjador que uneix, amb equilibri, dos estils: el medieval i el modern. Ens ha mostrat tot l'hotel, però el que més ens ha agradat ha estat l'habitació "Tomillo" amb un decoració de ferro forjat al seu llit mesclant elements moderns, com la seva dutxa hidromassatge al bany, i unes vistes als Ports des del seu finestral que ens ha deixat bocabadats.
Però, bé, d'aquesta nova aventura, ja en parlarem en una altra ocasió.
A veure si te'n borraxaràs d'èxit!
ResponderEliminarAlcanyís, és molt bonic, així com tot el Matarranya.