Bhután. Un model socio-econòmic a seguir?

Des d'èpoques ancestrals que el capitalisme està funcionant i lo bé que els ho va a uns quants; exemples, en tenim un munt: líders de grups, emperadors, faraons, senyors feudals, ordres religioses-militars, dictadors, polítics; no hi ha cap que s'hagi apartat del diner, per tant, del capitalisme. 

No crec que hi hagi una solució ni a curt ni a llarg termini. Poden haver pegats de colors ombrius que minimitzin les seves actuacions, però no sortirà cap lider que s'aparti del capitalisme i entri en un altre sistema, al menys en la nostra societat guiada pel consumisme agressiu. Possiblement, ja ens va bé, pensem. Jo, vull tenir això i vull ser allò, és lo que pensem i no ens importa res més. No ens apartem de la comparació i l'enveja, al contrari, ens apropem més a n'ella fent-la formar part de la nostra vida quotidiana. Ens guia en les nostres accions. El desig, domina.

En els temps que corren en que tothom demana un canvi, pot ser un exemple a seguir seria Bhután. Un regne al sur de l'Àsia que no es regeix pel P.I.B sinó pel  F.N.B (Felicitat Nacional Bruta). 

Aquest index es basa en que el veritable desenvolupament de la societat humana es troba en la complementació i reforç mutu del desenvolupament material i espiritual. Los quatre pilars del FIB són: la promoció del desenvolupament socio-econòmic sostenible i igualitari, la preservació i promoció de valors culturals, la conservació del medi ambient i l'establiment de un bon govern. El FIB és una condició qualitativa que qualifica el benestar i la felicitat. Valors subjectius com el benestar són més importants que els valors objectius que ofereix el consum. Pareix que la nostra societat, es contradiu i busca la felicitat en el consumisme, la propietat i l'aparença exterior, contradint-se en les propagandes que molts grups tendeixen a utilitzar per a crear el seu eslògan: el benestar social; la igualtat intra-grupal; i elegint-los con als seu guies que ens portaran fins a n'aquest lloc.

El primer objectiu de l'activitat econòmica del regne de Bhután és intensificar el benestar humà, no sols amb l'adquisició de bens materials sinó espirituals. 

Un dogma guiat per una religió Budista que demanava l'aportació d'una milloria espiritual i emocional per a tots els ciutadans bhutanesos tenint com a marc moral i ètic a seguir els principals valors: la felicitat, igualtat de gènere i preservació del medi.

Aquest, un desenvolupament més humaniste, basat en la millora de la sanitat, l'educació  i una perfecció espiritual basada en la felicitat davant de tot i la millora del grup i no en dogmes fantàstics que es basen en hipotètics fets difícils de creure, és el que podria substituir l'actual sistema socio-económic de les nacions que es diuen: desenvolupades.

Retallant partides econòmiques en el sistema d'educació, eliminant assignatures con la d'humanitats o filosofia encara pot endinsar-nos més en aquest abisme profund que és el consumisme immoderat que ens a portat on estem. 
Necessiten un canvi, urgent, però cap a on i qui el protagonitzarà?

Font: Wikipedia. Bhután.