L’ànima trista.

Ombra viva plena de llàgrimes on ans eres cos ara ets ànima.
Pas de barca creuaràs per arribar ben a dalt allà on vas,
deixant darrere aquest vell riu que et va veure néixer i créixer.
Gran empremta ens has deixat forjada per mútues vivències
ancorades en els nostres records, com si fossin grans tresors
les recercarem quan et trobem a faltar per tornar-nos a veure'ns.
I junts, amb qui ens has deixat, parlarem i riurem recordant-les.
I plorarem, no cal dir-ho!! Sabem que ja no ets aquí.
Quelcom ens farà falta, la teva única i irrepetible presència.
Buit que ens deixa, cors dolguts amb batec lent
que intenten continuar avant encara no estant tu.
Bon amic, l'únic puc dir amb ulls plorosos, cos feble i amarg,
així tan aviat i forma que vas marxar: tinc l'ànima trista. 

 

En record dels nostres amics que ens han deixat fa poc: Julio, Cuqui, 

Joan lo Patró, lo tio Manolo Colomé, Andrés "lo caragolero"... i una 

llarga i trista llista.