martes, 15 de mayo de 2012

Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí

Dibuix realitzat per Pau Ferrando Vidal.



Quan Jordi Pijoan em va invitar a formar part de la novel.la "Clio, mussa i assassina" per a mi va representar un gran repte. Encara que tenia, i tinc, alguns manuscrits que no han vist la llum se me presentava la possibilitat de tornar a estar dintre de la tancada i complicada esfera del món literari on la constant lluita entre l'autor i tots els demés que l'envolten, de vegades, i degut a les circumstàncies, fan perdre a un la motivació d'escriure, i més si no aconsegueixes un dels resultats més desitjat: publicar. 

El dubte més gran és saber si lo que has escrit realment agradarà o no als editors. Un cop has passat aquesta barrera, saps que lo que has escrit anirà adreçat a un públic, i, vols, enganxar-los amb el teu relat. Aquesta fita representa realment el cim que tot autor vol aconseguir, cim que, en definitiu, és la seva motivació principal.

Davant d'aquest repte tan important, escriure un relat curt amb català, amb un principi i un final, amb els mateixos protagonistes i el mateix context històric on el protagonista principal de la novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios", té d'aconseguir l'atracció d'un lector on trobarà altres relats on el gènere negre és la principal temàtica de la novel.la, i, on hi ha autors de gran calat i renom, em plantejava que tenia que trobar l'originalitat de la trama novel.lística en dit relat en el moment d'escriure'l.

El primer dubte que tingué va ser on dirigir els esforços del nostre protagonista: un assassí amb una psicopatia -que ara el trobarem anomenat "Joanjo" dintre del relat curt- que pagat per un pare de l'ordre dels Dominics -Lambert-, conjuntament, no tenen altra tasca més gran que la seva pròpia guerra particular contra el Judaisme. 

Definit estava el context històric, que es desenvolupa a principis del 1386 on les pràctiques religioses adoptades pels judeus, sobretot els valencians, i llur cobdiciosa propensió al lucre, amb una freda avarícia mostrada en la pràctica de la usura, els fan ser el punt de mira de molts religiosos cristians que defensen el Cristianisme con a únic i vertader dogma a seguir.

Tornar a triar València com a lloc dels seus assassinats, sent l'escenari elegit a la novel.la d'on s'inspira aquest relat, restava originalitat. Tenir al nostre territori la ciutat de Tortosa, la qual, durant segles, va tenir una comunitat jueva bastant important que, degut al seu creixement demogràfic, va assentar-se a la ciutat port marítim del regne d'Aragó amb dos calls coneguts com el "Vell" i el "Nou", em donava una oportunitat de crear una trama que es desenvolupés al nostre territori amb l'ocasió de donar a conèixer, al lector, una part de la nostra història.
A més, se li sumava, en aquella època, l'obstinació de mantenir-se fidels a la seva religió mostrada per una família de jueus tortosins: Caxixa i Bonjhuà.(1)
D'aquí, neix el títol d'aquest relat curt: "Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí".
La trama, s'inicia des de l'entrada del Mediterrani, pel riu Ebre, amb una petita descripció de com podia ser la seva topografia del Port Fangós, i realitzant una visita a lo que ara es coneix com Deltebre. Agafa força al Grau d'Amposta i la seva activitat comercial. I es desenvolupa al call jueu i al castell de la Suda per a finalitzar a la mateixa Tortosa.

Parlar del nostre territori omple les expectatives que un lector busca al llegir una novel.la amb una trama fictícia que es desenvolupa, en el passat, en el seu lloc de residència. També abasteix, en petita mesura, d'una informació, de vegades escassa o reduïda, a l'estudiant o persona que recerca informació històrica de la zona descrita.

En quan al lector que realment tria aquest tipus de relats de gènere negre, és, possiblement, l'assassinat i el seu desenvolupament anterior i posterior, el que verdaderament l'atrau. Si a més, aquest lector, és un apassionat de l'assassinat en la seva forma més crua, que es desenvolupa en originalitat i que té una finalitat, amb un missatge clar i contundent adreçat cap a una comunitat, més que de buscar la pròpia mort de l'individu, és, en aquest relat, on pot trobar la unió d'aquestes característiques.

Però, verdaderament, cobria les expectatives del qui busca, dintre d'aquests relats, la conducta antisocial de l'individu, les fòbies, les manies psicòtiques, etc, les quals estan guiant verdaderament la trama i el seu desenvolupament?
Tenia un deute amb els lectors de "Los Inocentes Hijos de Dios". Aquests, van descobrir la mania, o més ben dit, la firma que venia dintre de l'assassí, que era "Juanjo", i que era visible en les seves víctimes. Aquesta, era una originalitat que portava a cap per al seu adelitament, sense ser necessari que el delicte es cometés amb èxit. 
Arrencar els dits, és l'expressió pura de la seva particular firma, i aquesta, neix en un moment determinat degut a unes causes o unes circumstàncies concretes que el lector descobrirà en el relat curt: "Els ignoscents fills de Déu: la família del call tortosí". 

La trama i el transcurs del relat ja estan escrits i restaran per a la història. Ara, és vostè qui decideix si llegir-la o no. Si ser o no un seguidor d'aquest humil escriptor o conèixer, un poc més, la personalitat d'aquest individu que ens va fer esgarrifar, sentir por, odi i inclòs estima en el transcurs de la novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios".

"Clio, mussa i assassina", inclou un tros d'ells. Aquesta, la podreu trobar a qualsevol llibreria. 


SINOPSI:

Els calls del regne estan travessant moments difícils a causa de les protestes cristianes contra els beneficis reials concedits als jueus i les acusacions d'heretgia, el que fan aconsellables les conversions cap al Cristianisme, però al call tortosí una família es resisteix a desprendre’s de la seves creences per lo que el dominic valencià Lambert, prèvia petició del mestre tortosí Guillem, enviarà els seus sicaris per a què posin fi a aquesta resistència a adoptar el Cristianisme com a dogma definitiu. En aquesta nova missió, un dels sicaris descobrirà una nova forma de marcar les seves víctimes que l'adoptarà per sempre com la seva signatura personal.

Notes:
(1) Segons ens indica en la seva memòria "L'ALJAMA DE JUHEUS DE TORTOSA" llegida en la Reial Acadèmia de Bones LLetres de Barcelona lo 25 d'abril de 1928 per l'acadèmic Francesch Carreras i Candi, historiador i política català: "...Com a fet que retrata la situació atravessada, hi ha lo d'una juhía dita Na Caxixa, quin marit s'havia batejat. Prò ella y sos pares, prosseguíen en la sua religió, trovantse tots tancats dalt del Castell."   
D'aquí neix la inspiració d'aquest curt relat!!

- En el meu curt relat, dintre del treball de recerca que he realitzat, aquest humil autor que escriu per fer passar una bona estona al lector s'ha pogut prendre alguna llicència literària, o per algun motiu, pot haver alguna errada històrica o de situació o de construcció dels edificis o muralles o de paratges. Perdoneu-me si en trobeu!!! No era la meva intenció. 
 
Bibliografia:

- El movimiento comercial del puerto de Tortosa, según los "llibres de lleuda del s.XV".  Archivo de la Corona de Aragón. Francisca Vilella.
- El veguer i la vegueria de Tortosa i de la ribera d'Ebre al segle XIV. Flocel Sabaté.
- Els conversos tortosins i la Inquisició. Salvadó Poy.
- L'Aljama de juhéus de Tortosa. Francesch Carreras i Candi.
- L'Aljama islàmica de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana. Ma. Teresa Ferrer Mallol.
- Topografia del call jueu de Tortosa.  Albert Curto Homedes. Arxiu Històric Comarcal Terres de l'Ebre.
- La catedral romànica de Tortosa. Aproximació documental a la seva història. Arxiu Capitular de Tortosa. Victòria Almuni Balada.

Ha estat editat gratuïtament a Bubok i es pot descarregar a MEGA:


Coordinadors del projecte: Jordi Pijoan i Fede Cortés
Agraïments:
- Núria Segarra Barrera de l'Institut Municipal d'Activitats Culturals i Turístiques de Tortosa.
- Jordi Pijoan i Fede Cortés, perquè sense ells no hagués nascut aquest projecte.
- Octavi Serret, i a tos els que gràcies a ells s'ha pogut crear aquesta novel.la.

No hay comentarios:

Publicar un comentario