sábado, 17 de abril de 2010

Música i Art: Metallica.

Des dels anys 80 que segueixo al grup Metallica. Encara recordo quan el meu amic i jo van agafar el tren i vam assistir al concert que van fer a Barna i que van tenir com a teloneros al grup Metalchurch. Els pèls se'ns van posar de punta quan, el nou baixiste, Jason Newsted, va tocar la cançó"Anesthesia. Pulling Teeth" pegant-se cops al cap amb el baix. Era una manera de rendir tribut i homenatge a Cliff Burton, mort en accident trànsit l'any 86. Simplement va ser meravellós. 
Recordo que una de les seves cançons quasi em treu del meu cos i em fa viatjar per l'espai: Master of Puppets. Brutal!!
L'any passat vaig tornar a assistir a un dels seus concerts: Sonisphere, l'11 de juliol al Parc del Forum. Sempre he coincidit en lo mateix amb tots els qui he parlat: Metallica té una forma de fer heavy original i inovadora -en els seu principis ja va sorgir com un grup modèlic punt de mira dels altres- que és la que ens atrau als amants del heavy, però també als que ens agrada l'art en aquests tipus de música. Per a mi, hi ha que només fan soroll i n'hi ha que realment construeixen una cançó per a què, l'oient, experimenti sensacions i quede hipnotitzat per una construcció musical de só que realment té aquesta finalitat.: imbuir-te en un món surrealista. I Metallica ho sap fer molt bé. I per demostrar que són mags i creadors i músics especialistes en el seu art un grup finlandès anomenat "Apocalyptica" van decidir tocar cançons seves -alguns de la música clàssica devien pensar que estaven boixos per atrevir-se a tocar les seves creacions amb instruments com el violoncel- i rai lo bé que ho van fer tornant-nos a emocionar amb cançons que eren d'un altre estil però que també tenien el seu encant tocant-les d'aquesta manera.



Surto a fer esport i em poso els auriculars. Una de les cançons que quan surt, triada a l'atzar pel xip del mòbil, la torno a posar per escoltar-la varis cops, és de Metallica. Com no, sabedors de que poden amb tot i veient que músics de la clàssica es van atrevir amb ells van realitzar una creació que quan la sento les sensacions m'envaeixen i em donen ànims en tirar endavant. Ells, davant les dificultats que han tingut en los anys de la seva carrera, no han parat mai de crear i això és motiu de alabança, admiració i respecte.
Aquí, vos deixo aquesta cançó que és una combinació de dos estils que poden conviure junts, ja que l'art és el que els uneix.

jueves, 15 de abril de 2010

Saloufest i Botellón.

Després de l'elevat consum d'alcohol d'ahir la nit, en celebrar un altre cop la victòria del Barça, me llevat pensant amb la ressaca típica d'alguns. Il·luminat per neurones intoxicades d'aquesta droga, vaig a intentar crear aquesta entrada que, per a la seva realització, he tingut que consultar moltes fonts i llegir moltes opinions - 3 o 4 articles penjats a internet i prou, ja que moltes coses ja les sé per haver-les viscut en pròpia mà-.
Un cop extretes les conclusions, crec que l'únic que he pogut treure en clar és que hi ha algunes diferències, importants, i també algunes similituds.
Començarem per veure les similituds d'aquests fets socials que es donen en aquesta societat civilitzada del segle XXI.



* Similituds:

- Està protagonitzat per jóvens de tots els sexes.
- Es beu, en abundància, alcohol de tot tipus.
- Pel mig, es deu consumir alguna que altra droga per aguantar més o per passar-ho millor.
- S'emborratxen quasi tots.
- Fan sorolls i molt escàndol amb les conseqüents molèsties. Els veïns, n'estan fins al collons.
- Hi ha algun que altre coma etílic.
- Es deu fer l'amor amb consentiment, i es deu follar aprofitant la fluixesa emocional i corporal que presenten els consumidors.
- A l'endemà, els equips de neteja tenen que treballa a escarada per poder deixar els espais tal com estaven abans.
- Aporta una mala imatge a la ciutat.



* Diferències:

- Saloufest, té eslògan, és una marca registrada -dic jo, no ho sé...-; "Botellón", no.


-  Alguns grups i individualistes "guiris" porten una disfressa; al "Botellón" no van disfressats el que fa perdre el seu encant festivalenc.
- Saloufest és una festa deportiva; el "Botellón" és una reunió multitudinària de jóvens amb el mateix interès comú: l'alcohol.
- Saloufest convoca uns 8.000 estudiants; "Botellón" pot convocar segons quina ciutat entre 20.000 a 25.000 estudiants, com és el cas de Granada.
- Saloufest és un viatge organitzat per companyies angleses que treuen el seu benefici econòmic; el "Botellón" està organitzat per jóvens que no els interessa lo econòmic i que són convocats per SMS o Internet.
- Saloufest deixa una important quantitat de diners als bars, hotels i altres locals i és una important font d'entrada de divisa; "Botellón" sols deixa diners als supers i licoreries que venen  productes alcohòlics.
- Salou, és una destinació turística; Madrid, Sevilla, o altres poblacions del "Botellón", no.
- Els anglesos poden anar despullats per l'hotel i la via pública; al "Botellón" no en va cap  de despullat.
- La concejal de "Medio Ambiente de Madrid", Ana Botella, demana sancions més estrictes contra el "Botellón". Ana Botella -casualitat la regidora que he triat pel seu nom- diu que l'educació és fonamental per a posar fi al "Botellón". I les seves paraules, les reprodueixo: "Ese niño que no tiene límites en su educación, en clase ni en casa, luego sale a la calle y pinta la fachada de un edificio artístico o un museo, y al día siguiente bebe hasta perder el conocimiento"(...)  
http://www.elpais.com/articulo/madrid/Botella/pide/sanciones/estrictas/botellon/elpepuespmad/20100414elpmad_10/Tes
En canvi, a Salou, segons Antena3: "Sin embargo, el ayuntamiento de Salou asegura que la fiesta tiene una finalidad deportiva pero lo cierto es que el alcohol es uno de los ingredientes imprescindibles para vivir experiencias tan subrrealistas como por ejemplo ver a los jóvenes correr desnudos alrededor del hotel". Per tant, els jóvens anglesos tenen una educació més acurada, no realitzen actes vandàlics com els "niños" espanyols, i viuen experiències surrealistes. 
http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/sociedad/Saloufest-ofrece-los-estudiantes-ingleses-turismo-borrachera/10284102
- Al Saloufest, els jovens es tiren damunt els vehicles policials i són atropellats per així poder cobrar indemnització, peguen puntades als contenidors i buiden les papereres fent, de tot, una bonica festa; al "Botellón" els jóvens són "hostiats" quan el polític de torn mana la càrrega contra la joventut esbojarrada.
- El Saloufest, com activitat cultural universitària organitzada és realitzada i celebrada sense demanar cap permís i sabent que ningú s'oposarà ni la pararà; a Bilbao la realització del "Botellón" va ser impedida pels "mandamases" de Seguretat, utilitzant els cossos de policia.
http://www.20minutos.es/noticia/105589/0/macrobotellon/bilbao/policia/
- Els anglesos poden venir a celebrar el Saloufest a Espanya amb tota tranquilitat i segurs  de que encara els ho sobraran algunes lliures; els espanyols no poden anar a fer "Botellón" a Anglaterra perquè no tenen ni un euro a la butxaca per a gastar.
- I per últim, els saloufesteros anglesos, al seu país, Londresfest, Liverpoolfest o alguna altra població logotipada amb aquest nom, NO la farien; mentre que els "botelloneros" espanyols, sí que poden fer "Botellón" en altres ciutats espanyoles.

 

lunes, 12 de abril de 2010

Entrevista Radio Ràpita 6/04/2010.

Hola a tots/es, aquí vos passo l'entrevista que em va realitzar Núria Subirats, a Ràdio Ràpita, en motiu de la presentació de la meva novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios", al Maset el dia 09/04/2010.
Degut a la seva durada, uns 28 minuts, està dividida en 3 vídeos.
Desitjo que vos agrade.

1a. Part:
2a. Part:

3a. Part:

 




sábado, 10 de abril de 2010

Presentació de "Los Inocentes Hijos de Dios" a La Ràpita.


Ahir divendres dia 9 vam realitzar la presentació de la meva novel.la "Los Inocentes Hijos de Dios" al Casal Cultural El Maset, de La Ràpita. Va ser una joia poder comptar un altre cop amb la presentació, cada cop més acurada i il.lustradora del filòleg Pep Carcellé, que un cop més va sorprendre a tot el públic amb la seva presentació tècnica que va fer. També, el que va sorprendre a tothom va ser, com a primera intervenció, la de la regidora de Cultura de l'Ajuntament de la Ràpita, la senyora Amparo Pérez, que havent-se llegit el llibre prèviament, va fer una presentació molt bona del seu contingut i del fil de la trama.
La veritat, una tarda molt agradable en que tot el públic assistent va gaudir d'aquesta presentació. A St. Jordi, serà un dels llibres més buscats, segur.
Des d'aquest blog, donar les gràcies a tothom per la seva assistència i sobretot als presentadors, en aquest cas el Pep i l'Amparo, per la seva intervenció.

L'autor, en el moment de les signatures.

jueves, 8 de abril de 2010

Tentaciones y consecuencias III.


ZONA DEL SERRALLO

Entré pensando en orgías, escanciar vino y dos hostias bien metidas
Pues soy hombre apasionado, mujeriego, y algo baladrón
que dinero fácil obtengo actuando de brechero en partidas
acabando huyendo si se pone difícil la situación.

Días hay para reprocharse uno su pésima actitud
peor día es cuando enarbolan arma gumía
que para cobrar buscan herir mi cuerpo inerme y con gran exactitud
y que yo, por estafar, haya de pagar con íntima parte mía.

¡Maldita hija de mora meretriz!

Haciendo mal fortuna jodiendo en zona del Serrallo
Viéndose engañada me dio golpe certero quedándome sólo la raíz
Y del mortal corte se me fue parte de mi preciado tallo
resultándose algo tan pequeño similar a mi nariz.

Todo comenzó consiguiendo gran capital
Que quise yo gastar en zona del Serrallo
Pensando en algo tan vital
Como fornicar con mujer de poco arrullo.

Ya ahora aquí me veis, sesgado de tallo
Quedándome suelto y al aire algún genital
Esperando que alguien me saque vivo del Serrallo
Y que si da tiempo me lleve vivo al hospital.

sábado, 3 de abril de 2010

Presentació "Los Inocentes Hijos de Dios" Biblioteca Comarcal Amposta 26/03/2010.

Tal i com vaig prometre en una anterior entrada, aquí teniu el vídeo sencer de la presentació de la meva novel.la que vam fer a la biblioteca el passat dia 26. Desitjo que vos agrade, sobretot la meva simplicitat!!!




He decidit dividir la presentació principal i sencera que teniu a dalt segons les intervencions per a facilitar un poc més la seva visió.

Intervenció de Joana Serret i Regidora de Cultura MariMar Panisello:



Intervenció del filòleg Pep Carcellé dividida en dues parts.
1a. Part:




2ona. Part:


 


Intervenció de Pere Perellon; jo, és clar, com l'autor del llibre: